Por a la unitat de la llengua....
holaiquetal | 03 Febrer, 2006 11:50
Avorrits per l'estatut català, aquest dies també es parla del nou estatut valencià, del que tampoc ens arriben gaire bones notícies. Sembla que el PP ha convençut el PSV-PSOE d'un canvi de cromos d'aquells que fan veritable vergonya. El Bloc Nacionalista Valencià, Esquerra Unida i Esquerra Republicana del País Valencià es fan creus encara del sobtat canvi d'opinió del partit socialista, que ha cedit al xantatge del PP. A canvi de mantenir el sostre electoral al 5%, l'estatut farà referència a l''idioma valencià'. La primera part d'aquest pacte vé a dir que la democràcia només és pels més forts. Ja s'ho han muntat per poder-se repartir el pastís en dues parts. I els altres, que es fotin. I la segona segella diabòlicament la tendenciosa mania blavera de dividir a l'idioma. Si alguns pensàvem que la cosa ja feia massa que durava, això ja és com un empatx.
Ja fa temps que em roda pel cap una teoria sobre la qüestió de la unitat de la llengua: si aquesta llengua comuna que tenim es digués "pa amb oli", per posar un nom sense connotacions de cap mena (més enllà de les gastronòmiques, diguem-ne), estic segura que totes aquestes rancúnies i falta d'entesa no existirien. El problema és que la "llengua mare" es diu català. I així com els equatorians i els xilens no es discutiran mai per aquest tema perquè tenen clar que el que ells parlen és espanyol, aquí semblem tontos. L'estratègia secessionista valenciana del PP i de més enllà ha aconseguit que una part de la població cregui realment que valencià, mallorquí, català... puguin aparèixer com a idiomes diferents. Quan en realitat, és de dos dits de front que si dues persones poden mantenir una conversa, és que tant diferent no parlen! Una altra cosa és que a una banda del fet de "telefonar" o "trucar" en diguin "picar" o "cridar" (País Valencià però també a l'interior de les comarques tarragonines), o que de "parlar" o "enraonar" se'n pugui dir "xerrar"... Però han aconseguit posar en marxa aquest màrketing agressiu de diferenciació que ha arribat a l'extrem ridícul de presentar a la Unió Europea un text com el de la Constitució Europea "en Valencià", que és un copy-paste de la versió catalana!.
Ho parlava no fa gaire amb un periodista valencià corresponsal a Europa, i m'explicava que per molta gent no és tant que l'idioma en sí sigui diferent, sinó que la batalla era per una denominació "que en realitat, i els fets històrics ho demostren, és equivocada, ja que s'hauria de dir valencià i no català si mirem la inestimable aportació d'Àusias March i altres". I per la gran majoria dels catalans, això de canviar-li el nom a la llengua a l'entrada del segle XXI, tampoc s'entendria mai. Si ni tant sols s'aconsegueix fer baixar del burro l'estandarització idiomàtica a escoles, institucions i mitjans de comunicació, amb l'educació de variants lingüístiques dels ciutadans anem molt endarrerits. Tots els presentadors de TV3 tenen un català estàndard perfecte (que alguns han hagut d'assumir tot i no ser el propi), i quan surt algun valencià o mallorquí a les sèries catalanes sempre acaba essent el personatge anecdòtic. Com arribarem mai a construïr uns Països Catalans així?
En fi, el que queda clar és que la unitat de la llengua, a molts els fa por. I la intel·ligent tècnica del "divideix i venceràs" ha arribat al seu punt àlgid, fins a aconseguir entronitzar-se al principal text del País valencià. Hi ha marxa enrere després d'un desastre com aquest?
Ja fa temps que em roda pel cap una teoria sobre la qüestió de la unitat de la llengua: si aquesta llengua comuna que tenim es digués "pa amb oli", per posar un nom sense connotacions de cap mena (més enllà de les gastronòmiques, diguem-ne), estic segura que totes aquestes rancúnies i falta d'entesa no existirien. El problema és que la "llengua mare" es diu català. I així com els equatorians i els xilens no es discutiran mai per aquest tema perquè tenen clar que el que ells parlen és espanyol, aquí semblem tontos. L'estratègia secessionista valenciana del PP i de més enllà ha aconseguit que una part de la població cregui realment que valencià, mallorquí, català... puguin aparèixer com a idiomes diferents. Quan en realitat, és de dos dits de front que si dues persones poden mantenir una conversa, és que tant diferent no parlen! Una altra cosa és que a una banda del fet de "telefonar" o "trucar" en diguin "picar" o "cridar" (País Valencià però també a l'interior de les comarques tarragonines), o que de "parlar" o "enraonar" se'n pugui dir "xerrar"... Però han aconseguit posar en marxa aquest màrketing agressiu de diferenciació que ha arribat a l'extrem ridícul de presentar a la Unió Europea un text com el de la Constitució Europea "en Valencià", que és un copy-paste de la versió catalana!.
Ho parlava no fa gaire amb un periodista valencià corresponsal a Europa, i m'explicava que per molta gent no és tant que l'idioma en sí sigui diferent, sinó que la batalla era per una denominació "que en realitat, i els fets històrics ho demostren, és equivocada, ja que s'hauria de dir valencià i no català si mirem la inestimable aportació d'Àusias March i altres". I per la gran majoria dels catalans, això de canviar-li el nom a la llengua a l'entrada del segle XXI, tampoc s'entendria mai. Si ni tant sols s'aconsegueix fer baixar del burro l'estandarització idiomàtica a escoles, institucions i mitjans de comunicació, amb l'educació de variants lingüístiques dels ciutadans anem molt endarrerits. Tots els presentadors de TV3 tenen un català estàndard perfecte (que alguns han hagut d'assumir tot i no ser el propi), i quan surt algun valencià o mallorquí a les sèries catalanes sempre acaba essent el personatge anecdòtic. Com arribarem mai a construïr uns Països Catalans així?
En fi, el que queda clar és que la unitat de la llengua, a molts els fa por. I la intel·ligent tècnica del "divideix i venceràs" ha arribat al seu punt àlgid, fins a aconseguir entronitzar-se al principal text del País valencià. Hi ha marxa enrere després d'un desastre com aquest?
Política, societat i altres escàndols | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (3) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Volem pa amb oli...
Estel | 03/02/2006, 12:12
Gran idea això del pa amb oli... I que fort això d'haver presentat els dos textes iguals!!! Són ganes de fer-se notar... i de fer més ridícul encara del que fem a casa nostra!
Puntualitzacions
dalr | 03/02/2006, 12:29
Només dues petites puntualitzacions. Qui va fer el copy-paste va ser la Generalitat després que el govern valencià enviés la traducció "en valencià". I, amic al jube, a mi també m'agrada la idea de dir-li a la llengua "pa amb oli" (tot i que per no tenir problemes n'hauriem de dir "paella amb sobrassada i fuet") però això no és el mateix que dir que tenim una llengua "de pa sucat amb oli", malgrat que alguns s'ho pensin ;-)
Menú
Cerca
Calendari
| « | Novembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
Caram
aljube | 03/02/2006, 11:05