Va de
holaiquetal | 02 Febrer, 2006 15:21
Que ningú tingui cap dubte de que ahir, a TV3, li va caure el pèl a algun periodista per haver fet públic a l'informatiu migdia el desafortunat però sincer comentari sobre Montilla per part del ministre Jordi Sevilla, afirmant a Fidalgo (CCOO) que "encara és aviat perquè un xarnego governi a Catalunya". És el que passa quan un micro de Telemadrid és al lloc adequat, al moment adequat, i s'ofereixen a la resta de mitjans aquest caramelet, que si més no distreu una mica de l'avorrit debat de l'estatut afegint un ingredient propi de l'Aquí hay Tomate...
Pel que he pogut llegir, "xarnego", etimològicament, prové del castellà "lucharniego" i fa referència als gossos ensinistrats que surten de nit per caçar, però en realitat fem servir el terme en el sentit d'origen gascó, que vindria a ser no autòcton, bord o inadaptat al país. El que passa és que té una connotació despectiva i bastant rància, tot i que no crec pas que Sevilla ho volgués expressar en aquest sentit....
I la qüestió que un es planteja reflexionant sobre aquest nou afer micro indiscret és: té raó en Sevilla? Fins a quin punt es presenten a Catalunya candidats amb cognoms com Maragall, Mas, Carod-Rovira, Saura i fins i tot Piqué, perquè -conscientment o no- s'entén que quan un ha de ser president del país ha de ser un "pura sang"? A molts ens agradaria pensar que no... Però tenint en compte la gran quantitat de cognoms d'origen castellà a Catalunya, no deixa de ser curiós que no abundin especialment en l'espectre de càrrecs institucionals i polítics... Potser influeix l'enganyosa impressió que un foraster s'implicarà menys en la defensa d'interessos d'un país, quan en realitat després resulta que ni tant sols molta gent de la pròpia terra no té aquesta vocació.
No és un tema de noms. És qüestió d'estimar-se el país, es vingui d'on es vingui.
Pel que he pogut llegir, "xarnego", etimològicament, prové del castellà "lucharniego" i fa referència als gossos ensinistrats que surten de nit per caçar, però en realitat fem servir el terme en el sentit d'origen gascó, que vindria a ser no autòcton, bord o inadaptat al país. El que passa és que té una connotació despectiva i bastant rància, tot i que no crec pas que Sevilla ho volgués expressar en aquest sentit....
I la qüestió que un es planteja reflexionant sobre aquest nou afer micro indiscret és: té raó en Sevilla? Fins a quin punt es presenten a Catalunya candidats amb cognoms com Maragall, Mas, Carod-Rovira, Saura i fins i tot Piqué, perquè -conscientment o no- s'entén que quan un ha de ser president del país ha de ser un "pura sang"? A molts ens agradaria pensar que no... Però tenint en compte la gran quantitat de cognoms d'origen castellà a Catalunya, no deixa de ser curiós que no abundin especialment en l'espectre de càrrecs institucionals i polítics... Potser influeix l'enganyosa impressió que un foraster s'implicarà menys en la defensa d'interessos d'un país, quan en realitat després resulta que ni tant sols molta gent de la pròpia terra no té aquesta vocació.
No és un tema de noms. És qüestió d'estimar-se el país, es vingui d'on es vingui.
Política, societat i altres escàndols | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (1) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Novembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
Re: Va de
Angel Blau | 02/02/2006, 16:47