D'Espanya a Mart
holaiquetal | 01 Febrer, 2006 09:45
No sé si et passa això de que surts de la península i et pregunten per la situació política, com va el país... A mi em passa tot sovint per aquestes europes. En algunes coses, es podria dir que entrem dins la normalitat. Però en d'altres, qualsevol pot pensar que vivim en móns diferents. Sobretot pel que fa al periode post-franquista mal digerit que vivim de 30 anys ençà. Amics alemanys o anglesos es queden incrèduls quan els expliques que fins fa menys d'un any seguia manant algun ministre franquista, o els alts càrrecs que ocupen fills de falangistes i d'herois de la Patria Nacional (a Italia, amb la filla d'en Mussolini de diputada i liderant un partit, aquesta història ja els sona més). O que en moltes ciutats segueixen havent-hi bustos i noms de carrers propis de l'època (a Palma, sense anar més lluny). És com si a Berlin hi hagués una plaça de Hitler, una avinguda importantíssima dedicada al Fürher o com si a en Sadam Husseïn li seguissin dedicant monuments.
Potser el mètode alemany de girar pàgina va ser molt dràstic, amb un sentiment de culpa que anys després encara és present en la ment de les noves generacions encara que sigui inconscientment. A les escoles d'aquell país, cada any es fa llegir el Diari d'Anna Frank des de menuts, ja sigui per fer història com gramàtica o socials, com a manera d'interioritzar el que no es pot tornar a repetir. Tota una menjada de coco, vaja. Entre aquest sistema i el "aquí no ha passat res i seguim endavant" que practiquem nosaltres, hi ha un abisme. Però del que no hi ha dubte és que ningú pot pretendre que "aquí no ha passat res" i seguir amb la bena als ulls imposada des de dalt. Hi ha fosses comunes on fer excavacions, nens del franquisme per retrobar i acollir, i molta investigació històrica per fer sobre els darrers 40 anys.
Potser el mètode alemany de girar pàgina va ser molt dràstic, amb un sentiment de culpa que anys després encara és present en la ment de les noves generacions encara que sigui inconscientment. A les escoles d'aquell país, cada any es fa llegir el Diari d'Anna Frank des de menuts, ja sigui per fer història com gramàtica o socials, com a manera d'interioritzar el que no es pot tornar a repetir. Tota una menjada de coco, vaja. Entre aquest sistema i el "aquí no ha passat res i seguim endavant" que practiquem nosaltres, hi ha un abisme. Però del que no hi ha dubte és que ningú pot pretendre que "aquí no ha passat res" i seguir amb la bena als ulls imposada des de dalt. Hi ha fosses comunes on fer excavacions, nens del franquisme per retrobar i acollir, i molta investigació històrica per fer sobre els darrers 40 anys.
Política, societat i altres escàndols | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (3) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Aquí van guanyar la guerra
Miquel | 01/02/2006, 20:16
Hem de recordar que Alemania va perdre la guerra, aquí els nacionals la van guanyar i es van perpetrar en el poder durant 40 anys. A més d'això, van preparar els seus descendents perquè poguessin seguir manant. Desgraciadament no, no és igual a Alemania que a Espanya.
Menú
Cerca
Calendari
| « | Novembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
Re: D'Espanya a Mart
Angel Blau | 01/02/2006, 10:02