Ja tinc cotxe! M'he tret un pes de sobre després de tantes gestions, i més que me'n queden a la vida, però almenys ara tinc clar com es pot comprar un cotxe de segona mà a Andorra sense morir intentant-ho.
Mira que he consultat foros, webs sobre cotxes, portals oficials i menys oficials, informació difosa a tota la xarxa en general, però no hi havia manera de saber exactament com s'havia de fer. Però com que tenia un cotxe concret en ment, ja l'havia vist i me n'havia enamorat, vaig decidir fa dues setmanes que havia de trobar la manera. A més, com que a Andorra es canvien el cotxe cada 2-3 anys, pels de segona mà els concessionaris en paguen el preu irrisori (que decideix el govern), i per tant per poc més que donis al particular els dos hi sortiu guanyant (he pagat un 25-30% menys del que m'hauria costat aquí comptant totes les despeses i impostos adicionals).
El primer que has de fer però, és assegurar-te que no hagis perdut el carnet de conduir, imprescindible per aquest menester. Si fos així i no el trobessis a última hora sota el sofà, t'hauries de passar primer unes hores a Trànsit a fer-te el carnet nou (aquest que és plastificat i sembles de la Nasa), portant això sí 4 fotos idèntiques (sinó, torna a fer cua) (i paga, es clar).
I ja pots començar el periple. Cap a Andorra, firma el contracte de compra venda (dos contractes, un que sigui neutre, com el model del RACC, i la versió andorrana, un formulari que expedeix el govern). Paga, i endu-te el cotxe amb tots els papers del vehicle i la famosa carta groga andorrana (que vé a ser el permís de circulació). A continuació, espera a tenir 3 dies de festa i 6 fotocòpies de cada document per pujar a fer papers a una agència de duanes andorrana (vaig tenir la sort que la propietària del cotxe ja havia fet algunes gestions de baixa del vehicle amb el govern andorrà, feina que em vaig estalviar), paga pels serveis, camina uns metres fins la duana andorrana, molt eficient, que et dirà OK a tot el que ha preparat l'agència i et comprovarà únicament el número de xàssis del cotxe. Baixant uns metres més avall ja pots entrar en una agència de duanes de l'altre costat de la frontera, torna a fer més papers i paga (aquí el que més puja és el 16% de l'IVA sobre el que el govern andorrà diu que el cotxe val, un tip de riure), torna al mig de les dues fronteres i entra a l'Agència Tributària per ensenyar-los tots els papers i el que diu que has pagat. Entre pàgina i pàgina del diari li faran un cop d'ull i t'en donaran un altre que has d'entregar a uns guardiacivils que estan fent petar la xerrada a peu de frontera, i ja pots marxar. Amb matrícula andorrana i 15 dies per resoldra l'alegalitat.
Propera operació, passar la ITV. No pots anar a qualsevol lloc, n'hi ha uns d'específics per a vehicles estrangers. Allà et fan una revisió més que completa, no els val res del que diguin ni la carta groga de circulació andorrana (ni el pes, ni el motor, res de res els és vàlid), et fan una fitxa tècnica del vehicle nova i et passen la revisió com als altres. Et posen l'enganxina de "prova superada" al costat de l'andorrana, i ja pots fer festa fins l'endemà.
Presenta't a quarts de nou del matí al teu ajuntament per pagar l'impost anual de circulació de vehicles i domiciliar els següents, no sigui que no vulguis tornar-lo a pagar mai més. Llavors comença el veritable Via Crucis (la resta era com una broma). Arremanga't i presenta't a Trànsit. Allà, quan els diguis que vols matricular el vehicle com a autònom, et donen uns papers. Primer gran error: fer cas dels papers. No et serveixen de res, perquè et passes el matí sota la pluja intensa entre 2 oficines i diverses cues (amb número de paperet aquest que va sortint un senyal lluminós que diu que encara en tens 20 per davant teu) de la Seguretat Social per omplir un primer formulari per tal que et facin un paper que diu que ets autònom (es veu que el rebut del banc que diu que ho pagues tot no val a Trànsit), després omple un altre formulari per demanar un altre certificat que diu que estàs al dia del pagament dels autònoms. Després ves fins a Hisenda i agafa també número d'espera per ensenyar-los els papers i prepara't, perquè no sabran de què els parles. Es miraran els papers de Trànsit i et diran que estan equivocats. Llavors tornes a Trànsit, agafes número de nou i la mateixa senyora et dirà que segurament t'ha atès una persona que no en sabia, i que sense els papers d'hisenda no pots fer res. Llavors torna a Hisenda perquè al cap de 30 números d'espera la senyoreta cridi a un superior pel teu assumpte, i aquest acabi trucant a Trànsit dient que el full informatiu no pot estar correcte. Mentre es barallen entre jefes, la senyoreta molt probablement et dirà que, ostres, estàs donada d'alta de l'IAE en una altra provincia, i que es clar, t'hauries de donar de baixa allà i d'alta aquí perquè et puguin fer el famós certificat (després d'haver omplert el pertinent formulari que val 10 cèntims) que diu que estàs efectivament donat d'alta de l'IAE. Un certificat que no et poden donar aquí (tot i que t'acaben de fer la baixa d'una província i l'alta a la d'aquí) sinó que t'enviaran des de Madrid en un plaç d'uns 15 dies. Per sort, la còpia segellada del formulari et val per anar a Trànsit i ja hi pots tornar a fer cua.
Quan falten passen pocs minuts de la una del migdia, l'amable senyora de sempre et diu que molt bé, però que igualment al capdavall no necessitava això dels autònoms ni l'alta de l'IAE, perquè total com que només paguen IAE avui en dia els autònoms que facturen 1M d'euros l'any, que segur que no és el meu cas (ho deu dir perquè vaig amb el cap i els pantalons xops després de 6 hores de pluja anant amunt i avall a peu). Aquí, si vols, li pots fer una mirada assassina, opció A, o esperar a fer-la quan seguidament et diu que ara ja pots anar a pagar l'impost de matriculació, del 7% del que digui Hisenda que val el cotxe (que no és el que diu el govern andorrà). Ah, i l'has de pagar de 9h a 10h del matí en una oficina bancària de la ciutat (no pot ser cap altra). I no se t'acudeixi dir-li que el paper informatiu no diu res d'això, sinó que aprofita el temps i torna corrents a Hisenda, i així quan faltin 10mn per les 14h, la senyora de sempre, que ja no sap què hi fas aquí i et mira amb cara de "altre cop tu", agafarà un llibre enorme de fulls reciclats, a l'estil Enciclopèdia catalana, i mirarà al llistat de cotxes el preu que tenen oficialment a Espanya. Aquí farà la desvaloraització pels anys que té el vehicle, calcularà el 7%, i com que "ui, son las 2 menos cinco", aviat pots ser fora amb tots els papers. Aquí ja et pots prendre la tila i esperar fins l'endemà al matí, de 9 a 10h ja pots anar a pagar a l'oficina bancària en qüestió, i cap a Trànsit altre cop. Agafa número, ves llegint el diari, i quan et toqui ja tens tots els papers per donar-los. Paga pels tràmits de la matriculació, i ja pots marxar a fer-te l'assegurança del vehicle.
I ja està! Qui deia que era difícil? I aquí el premi...

Cuanta feina!
Eva | 11/04/2007, 13:34
Felicitats pel resultat però cuanta feina!