Napoli...
holaiquetal | 05 Febrer, 2007 15:06
Aprofitant els viatges gratis per gentilesa de Ryanair (aconseguits arran de la manifestació anti-Iberia de fa uns mesos a Barcelona), hem fet una escapada de cap de setmana a Napoli, capital de les figuretes de passebre, els vestits de núvia, la conducció temerària i els espaguetis a la napolitana....
Mai havia vist tres persones sobre una vespino fins aquest cap de setmana. Ni tanta vocació per la roba estesa de banda a banda de carrer, combinada amb el campi qui pugui del trànsit viari i aparadors glamurosos de moda italiana. Es clar que tampoc ni havia comptat mai tants pocs semàfors per a peatons (dos. Si, DOS. Ho juro) en tota una ciutat.
La teoria viària és molt simple: no aturis el cotxe fins al cap de 10 segons que s'hagi posat en vermell (si no vols que els de darrera et pitin com a desesperats), condueix al més pur estil videojoc de cotxes que ha d'anar a tota pastilla esquivant peatons i altres cotxes, i sobretot agafa una assegurança a tot risc al moment de llogar cotxe. L'altra norma a seguir és no doblegar-te davant les voluntats de la màfia quan després de cobrar-te el que pertoca a 12 hores d'aparcament, et volen cobrar 5€ més "perquè els anteriors els va cobrar ahir el jefe". Arreu hi havia zona blava, però cap màquina per pagar, o sigui que havíem fet cas d'un pseudo-Alcappone que anava controlant els cotxes que aparcaven. Per sort, va poder més la meva tossuderia en no pagar més (i el comentari que podem anar a preguntar què en pensaven els carrabinieri de la seva petició xantatgista) que no pas les tècniques persuasòries mafioses de xuclar-te més diners perquè sí. "Almenys dona'm un euro per fer el cafè", va suplicar. I així, amb un euro, vaig clausurar la meva primera negociació amb la màfia napolitana....
Passejar per Nàpols, a banda dels moments d'incertesa quan intentes creuar algun carrer (la millor tècnica per cert és tancar els ulls, respirar fons, i anar caminant: segur que t'esquiven), és una delícia. Carrerons decadents, petit comerç amb mil coses originals, rebaixes de roba amb 70-80% de descompte, esglésies, funiculars que et porten fins al cim del món des d'on contemplar mar, Vesuvi i horitzó amb la ciutat als teus peus... Destacaria com a visita obligada un carrer del centre història on des de fa centenars d'anys els artesans creen i venen tot allò que cal en un pessebre. Són verdaderes obres d'art. A tota hora, els carrers s'omplen de gent que parla animadament, d'amics i família que es reuneixen a qualsevol dels restaurants per degustar la fabulosa cuccina del sud d'Itàlia i d'imatges ben peculiars, com el d'aquestes fotos que us he anat afegint... Una recomanació: aneu-hi aneu ben aviat! Val la pena!
Mai havia vist tres persones sobre una vespino fins aquest cap de setmana. Ni tanta vocació per la roba estesa de banda a banda de carrer, combinada amb el campi qui pugui del trànsit viari i aparadors glamurosos de moda italiana. Es clar que tampoc ni havia comptat mai tants pocs semàfors per a peatons (dos. Si, DOS. Ho juro) en tota una ciutat.
La teoria viària és molt simple: no aturis el cotxe fins al cap de 10 segons que s'hagi posat en vermell (si no vols que els de darrera et pitin com a desesperats), condueix al més pur estil videojoc de cotxes que ha d'anar a tota pastilla esquivant peatons i altres cotxes, i sobretot agafa una assegurança a tot risc al moment de llogar cotxe. L'altra norma a seguir és no doblegar-te davant les voluntats de la màfia quan després de cobrar-te el que pertoca a 12 hores d'aparcament, et volen cobrar 5€ més "perquè els anteriors els va cobrar ahir el jefe". Arreu hi havia zona blava, però cap màquina per pagar, o sigui que havíem fet cas d'un pseudo-Alcappone que anava controlant els cotxes que aparcaven. Per sort, va poder més la meva tossuderia en no pagar més (i el comentari que podem anar a preguntar què en pensaven els carrabinieri de la seva petició xantatgista) que no pas les tècniques persuasòries mafioses de xuclar-te més diners perquè sí. "Almenys dona'm un euro per fer el cafè", va suplicar. I així, amb un euro, vaig clausurar la meva primera negociació amb la màfia napolitana....
Passejar per Nàpols, a banda dels moments d'incertesa quan intentes creuar algun carrer (la millor tècnica per cert és tancar els ulls, respirar fons, i anar caminant: segur que t'esquiven), és una delícia. Carrerons decadents, petit comerç amb mil coses originals, rebaixes de roba amb 70-80% de descompte, esglésies, funiculars que et porten fins al cim del món des d'on contemplar mar, Vesuvi i horitzó amb la ciutat als teus peus... Destacaria com a visita obligada un carrer del centre història on des de fa centenars d'anys els artesans creen i venen tot allò que cal en un pessebre. Són verdaderes obres d'art. A tota hora, els carrers s'omplen de gent que parla animadament, d'amics i família que es reuneixen a qualsevol dels restaurants per degustar la fabulosa cuccina del sud d'Itàlia i d'imatges ben peculiars, com el d'aquestes fotos que us he anat afegint... Una recomanació: aneu-hi aneu ben aviat! Val la pena!
Parides personals... i altres escàndols | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (1) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Novembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
Re: Napoli...
sudista | 05/02/2007, 17:13
Nàpols és preciós!!!!!!, tant els carrerons estrets on es respira densitat, com la plaça del teatre (no recordo com es diu), o la galeria d'Humberto I (crec..), i l'estació...una passada. I sí, tant amb el cotxe com a peu, com els ases, mirar només endavant i amb fermesa, si dubtes, has mort.....