Morts per desnutrició, avui, aquí
holaiquetal | 27 Setembre, 2006 15:09
Ahir moria un nen de gana a Galícia. De gana. Tenia 2 anys i era blanc. Em pregunto fins a quin punt es pot seguir defensant que aquest és només un problema del tercer món.
Cada dia es fa més evident, hi ha molta pobresa al nostre voltant immediat. Periodistes i polítics s'omplen la boca parlant del famós "llindar de la pobresa", dels sous mínims, de les dificultats de les famílies per arribar a final de mes a causa de la precarietat laboral, les hipoteques, el cost de la vida avui en dia....
Encara recordo la primera vegada que vaig veure, tornant a casa a quarts de deu, com un bon grapat de persones es llançaven pràcticament sobre els contenidors que treien dos empleats d'un Caprabo, al costat de casa. Ho recordo perfectament, perquè em va sobtar. Ancianes d'aquestes que et pots trobar passejant pel parc amb sabatilles qualsevol matí, una parella amb grenyes, una família de romanesos... Tots remenant dins dels contenidors i recuperant com a tresors pizzes fresques acabades de caducar, llet, cereals, pa de motlle, ioguts, carn.... El supermercat gratis nocturn de menjar caducat. Em va fer molta pena. És ben sabuda la dificultat de les vídues i de molts immigrants per subsistir. Tots plegats representaven el mosaïc de l'altra societat, la que hem abandonat, la que ignorem. Però que hi és. I viu al nostre costat, no ho oblidem mai. Ja no podem seguir pensant que només les veurem a la tele aquelles imatges de persones brutes i mal vestides remenant els immensos abocadors de les afores de les grans urbes del tercer món.
Ahir moria aquest menut de dos anys per desnutrició, segons informava el Servei Gallec de Salut. I s'havien hagut de quedar internada també la seva germana de 3 anys pels mateixos motius (està a la Unitat de Cures Intensives de l'hospital de Vigo) i els pares no és que estiguessin gaire millor en aquest aspecte.
Un cop mig recuperat, aquest matí, han fet passar el pare de família a disposició judicial, i una jutgessa li ha decretat presó incondicional. A la mare la tenen recuperant-se i es dediquen a fer-li proves psiquiàtriques. Prou pena deuen tenir en sobreviure la mort d'un (o dos) fills, com perquè a sobre se'ls tracti com a delinqüents en un cas claríssim de pobresa màxima.
L'alcalde del poble on vivien s'ha afanyat a dir que l'ajuntament no coneixia la situació d'aquesta família, i els veïns estan tots consternats i sorpresos per aquest trist episodi, tot i que reconeixen que sempre veien els nens extremadament prims.
Una veïna diu: "Si sobra menjar per totes bandes, perquè no van demanar ajut per aquesta pobra criatura? Qualsevol els hauria ajudat al poble". No sé si té raó, m'agradaria pensar que si. Potser fa falta que passin coses d'aquestes perquè ens n'adonem del que tenim, del que no tenen molts d'altres, i de la necessitat d'ajudar en general al nostre voltant. Què ens costa donar dos quilos d'arròs, una dotzena d'ous i unes quantes patates? Ni 4 euros. I amb això, es pot viure una setmana. No ho sé, és evident que al tercer món hi cal el nostre ajut. Però també l'hem de prestar a casa nostra, on ens és més fàcil, perquè ho tenim a la cantonada.
Cada dia es fa més evident, hi ha molta pobresa al nostre voltant immediat. Periodistes i polítics s'omplen la boca parlant del famós "llindar de la pobresa", dels sous mínims, de les dificultats de les famílies per arribar a final de mes a causa de la precarietat laboral, les hipoteques, el cost de la vida avui en dia....
Encara recordo la primera vegada que vaig veure, tornant a casa a quarts de deu, com un bon grapat de persones es llançaven pràcticament sobre els contenidors que treien dos empleats d'un Caprabo, al costat de casa. Ho recordo perfectament, perquè em va sobtar. Ancianes d'aquestes que et pots trobar passejant pel parc amb sabatilles qualsevol matí, una parella amb grenyes, una família de romanesos... Tots remenant dins dels contenidors i recuperant com a tresors pizzes fresques acabades de caducar, llet, cereals, pa de motlle, ioguts, carn.... El supermercat gratis nocturn de menjar caducat. Em va fer molta pena. És ben sabuda la dificultat de les vídues i de molts immigrants per subsistir. Tots plegats representaven el mosaïc de l'altra societat, la que hem abandonat, la que ignorem. Però que hi és. I viu al nostre costat, no ho oblidem mai. Ja no podem seguir pensant que només les veurem a la tele aquelles imatges de persones brutes i mal vestides remenant els immensos abocadors de les afores de les grans urbes del tercer món.
Ahir moria aquest menut de dos anys per desnutrició, segons informava el Servei Gallec de Salut. I s'havien hagut de quedar internada també la seva germana de 3 anys pels mateixos motius (està a la Unitat de Cures Intensives de l'hospital de Vigo) i els pares no és que estiguessin gaire millor en aquest aspecte.
Un cop mig recuperat, aquest matí, han fet passar el pare de família a disposició judicial, i una jutgessa li ha decretat presó incondicional. A la mare la tenen recuperant-se i es dediquen a fer-li proves psiquiàtriques. Prou pena deuen tenir en sobreviure la mort d'un (o dos) fills, com perquè a sobre se'ls tracti com a delinqüents en un cas claríssim de pobresa màxima.
L'alcalde del poble on vivien s'ha afanyat a dir que l'ajuntament no coneixia la situació d'aquesta família, i els veïns estan tots consternats i sorpresos per aquest trist episodi, tot i que reconeixen que sempre veien els nens extremadament prims.
Una veïna diu: "Si sobra menjar per totes bandes, perquè no van demanar ajut per aquesta pobra criatura? Qualsevol els hauria ajudat al poble". No sé si té raó, m'agradaria pensar que si. Potser fa falta que passin coses d'aquestes perquè ens n'adonem del que tenim, del que no tenen molts d'altres, i de la necessitat d'ajudar en general al nostre voltant. Què ens costa donar dos quilos d'arròs, una dotzena d'ous i unes quantes patates? Ni 4 euros. I amb això, es pot viure una setmana. No ho sé, és evident que al tercer món hi cal el nostre ajut. Però també l'hem de prestar a casa nostra, on ens és més fàcil, perquè ho tenim a la cantonada.
Política, societat i altres escàndols | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (2) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Re: Morts per desnutrició, avui, aquí
l'onclu viatger | 12/10/2006, 13:22
No t'equivoquis, Holaiquetal. Morir aqui i avui per desnutrició no és per falta d'aliments: ho és per altres motius culturals, socials o mentals. Tot i que no es tracta d'un fet aïllat, tens raó, tampoc podem generalitzar-ho per que és una realitat marginal dins la nostra societat.
Menú
Cerca
Calendari
| « | Novembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
Quina raó!
Eva | 27/09/2006, 15:18
És ben trist que passin aquestes coses avui en dia... tanta societat de consum i tants anuncis de bollicaos i menjars de rics, i al final resulta que passa això.