Bye, bye, Maragall... I ara què?
holaiquetal | 22 Juny, 2006 12:16
Ahir, quatre hores abans de comparèixer per anunciar que no es tornaria a presentar, tothom ja sabia la notícia. No només perquè un diari (que dirigeix el germà d'un conseller, ves quines coses....) n'encapçalava la portada de bon matí, ni perquè quan un nen de l'escola que visitava hores abans de la compareixença li va demanar directament al President i aquest li va respondre la veritat (ingenuïtat?), sinó perquè un conseller (aquest del germà, per acabar-ho d'adobar) va aprofitar que el minut de glòria d'entrevista amb en Cuní per dir-ho així, obertament, com qui comenta que el diumenge se'n va a la platja. Pobre Maragall, quan va sortir a dir que ho deixava, tothom ja ho sabia. Poca sorpresa, vaja.
La qüestió és que ara la plaça queda oberta i tothom apunta al mateix nom... Fins i tot la Manuela de Madre aquest matí (també en plena entrevista... què els passa a aquesta gent? No saben guardar secrets?) ho deia en algun mitjà de comunicació, que Montilla seria el proper presidenciable socialista a la Generalitat.
M'agradarà veure quants vots treuren els socialistes en les eleccions del 19N. I el que m'estranya és que en Montilla vulgui deixar de ser ministre per passar a optar com a molt a cap de la oposició, és a dir, per passar a ser un número 2. S'ha de tenir valor.
El comentari més intel·ligent s'ha sentit aquest matí a la radio, pel que s'ha comentat a l'esmorzar amb els companys aquest matí, i l'ha dit una ciutadana normal i corrent: "Prefereixo un president català nascut a Andalusia que un president espanyol que viu a Catalunya". Sort que hi ha sentit comú pel carrer...
La qüestió és que ara la plaça queda oberta i tothom apunta al mateix nom... Fins i tot la Manuela de Madre aquest matí (també en plena entrevista... què els passa a aquesta gent? No saben guardar secrets?) ho deia en algun mitjà de comunicació, que Montilla seria el proper presidenciable socialista a la Generalitat.
M'agradarà veure quants vots treuren els socialistes en les eleccions del 19N. I el que m'estranya és que en Montilla vulgui deixar de ser ministre per passar a optar com a molt a cap de la oposició, és a dir, per passar a ser un número 2. S'ha de tenir valor.
El comentari més intel·ligent s'ha sentit aquest matí a la radio, pel que s'ha comentat a l'esmorzar amb els companys aquest matí, i l'ha dit una ciutadana normal i corrent: "Prefereixo un president català nascut a Andalusia que un president espanyol que viu a Catalunya". Sort que hi ha sentit comú pel carrer...
Política, societat i altres escàndols | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (0) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Novembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |