Crònica del concert de Red Hot Chili Peppers
holaiquetal | 01 Juny, 2006 14:33
Els Red Hot Chili Peppers venien a Barcelona, i com no podia ser d'una altra manera quan em van trucar l'Annushki i l'Antty per proposar-me d'anar-hi, no m'hi vaig poder negar. L'últim gran concert al que he anat durant els darrers mesos, el de Greenday, va ser "the best concert ever", increïble, de debò. I des d'aleshores tinc decidit que encara que un grup no sigui sang de la meva devoció, s'hi ha d'anar ni que sigui per distreure's una estona.
Vam quedar a les 8h i mentre anàvem tirant cap al Sant Jordi seguint la rua de gent vaig anar coneguent la resta de col·lègues del grup, començant per en Fran ("el tio més raro de l'espècie, de debò t'ho dic", va ser la presentació que me'n van fer). Un cop a dins (controls exhaustius de bosses i entrades), vam comprovar que des dels seients no teníem accés a la pista. A banda de les hostesses que t'anàven dient cap on era el teu lloc, a baix de tot cada tres metres hi havia un vigilant davant de les barreres separant les dues zones. Per sort, el truco de l'almendruco va funcionar, i en menys de mitja hora érem a la pista, coca-cola en mà, amb ganes que tot plegat comencés.
Del grup teloner, no us en sé dir ni el nom. Només que eren dolentíssims, un parell de tios amb pretencions raperes i un DJ que feien més soroll que altra cosa. A casa seva segur que els coneixen (i els veïns de dalt també... pel soroll, es clar).
Es van fer esperar, els punyeteros, però finalment van aparèixer a l'escenari entre el clamor dels fans. No coneixia ni la meitat de les peces que van tocar, i vaig arribar a la conclusió que en general les melodies són força similars. Però s'ha de reconèixer que aquesta gent són uns Déus dalt de l'escenari! Entre les destacables (aquí podeu escoltar-ne algunes, de gratis), "By the way", "Give it away"... Ara, van faltar hits com el "Californication", sens dubte tota una "blasfèmia imperdonable" que en diria l'Annushky.
El baixista, que semblava posseït per un dimoni, i el bateria, que anava marcant el ritme amb una energia imparable i rebotant del seient i tot cada dos per tres, van ser les ànimes de la festa. La gent cantava les lletres a ple pulmó sense ni saber què devia voler dir en anglès. La il·luminació molt aconseguida, i en alguns temes es projectaven àudiovisuals de fons, a tamany enorme, que feien el seu efecte (tinc encara en ment aquell drac vermell i blanc immens que anava recorrent l'espai per totes bandes, a vegades de perfil i de vegades venint cap al públic).
Tot un espectacle, un directe boníssim. Un gran concert, en resum... Tot i que el de "Greenday" segueix al top 10 de la llista...
Vam quedar a les 8h i mentre anàvem tirant cap al Sant Jordi seguint la rua de gent vaig anar coneguent la resta de col·lègues del grup, començant per en Fran ("el tio més raro de l'espècie, de debò t'ho dic", va ser la presentació que me'n van fer). Un cop a dins (controls exhaustius de bosses i entrades), vam comprovar que des dels seients no teníem accés a la pista. A banda de les hostesses que t'anàven dient cap on era el teu lloc, a baix de tot cada tres metres hi havia un vigilant davant de les barreres separant les dues zones. Per sort, el truco de l'almendruco va funcionar, i en menys de mitja hora érem a la pista, coca-cola en mà, amb ganes que tot plegat comencés.
Del grup teloner, no us en sé dir ni el nom. Només que eren dolentíssims, un parell de tios amb pretencions raperes i un DJ que feien més soroll que altra cosa. A casa seva segur que els coneixen (i els veïns de dalt també... pel soroll, es clar).
Es van fer esperar, els punyeteros, però finalment van aparèixer a l'escenari entre el clamor dels fans. No coneixia ni la meitat de les peces que van tocar, i vaig arribar a la conclusió que en general les melodies són força similars. Però s'ha de reconèixer que aquesta gent són uns Déus dalt de l'escenari! Entre les destacables (aquí podeu escoltar-ne algunes, de gratis), "By the way", "Give it away"... Ara, van faltar hits com el "Californication", sens dubte tota una "blasfèmia imperdonable" que en diria l'Annushky.
El baixista, que semblava posseït per un dimoni, i el bateria, que anava marcant el ritme amb una energia imparable i rebotant del seient i tot cada dos per tres, van ser les ànimes de la festa. La gent cantava les lletres a ple pulmó sense ni saber què devia voler dir en anglès. La il·luminació molt aconseguida, i en alguns temes es projectaven àudiovisuals de fons, a tamany enorme, que feien el seu efecte (tinc encara en ment aquell drac vermell i blanc immens que anava recorrent l'espai per totes bandes, a vegades de perfil i de vegades venint cap al públic).
Tot un espectacle, un directe boníssim. Un gran concert, en resum... Tot i que el de "Greenday" segueix al top 10 de la llista...
Parides personals... i altres escàndols | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (2) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
viva red hot
marcel | 15/06/2006, 11:51
Hei tius encara vaig colocat del concert les cançons i els efectes que hi van haver durant el concert van ser una passada ara les samarretes les podrien regalar es que soc catala i soc garrepa
Menú
Cerca
Calendari
| « | Novembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
viva red hot
marcel | 15/06/2006, 11:50