Ous de Pasqua pel jardí
holaiquetal | 17 Abril, 2006 09:50
Ahir que estava de relax vaig decidir que si no em posava a segar la gespa aviat caldria parlar de selva enlloc de jardí. Però quan en Jaume va aparèixer amb un "Bona Pasqua!" matinal, sense voler em va condicionar el dia de jardineria. Durant hores, em van venir al cap tot d'imatges que creia oblidades de com celebravem la Pasqua amb els avis de petits, i les activitats que feiem al jardí seguint la tradició suissa-alemanya. I com que m'adono que és una mica un capítol d'arqueologia antropològica d'aquells que no em passen gaire sovint, m'he decidit a escriure-ho.
Recordo com buidàvem uns quants ous de gallina, anant en compte de com feiem el forat i de no trencar-los apretant massa fort. I de com a continuació passavem unes hores ben creatives pintant-los i decorant-los tant bé com sabíem... Fins i tot hi havia un llibre amb diferents models per inspirar-nos, amb verdaderes obres d'art. Era una tasca molt delicada, però ens encantava, era molt entretingut. Ara que, el millor era anar-los col·locant en un cistellet, amb molta cura, per tal que el conillet els pogués anar repartint pel jardí. Era un joc però per nosaltres esdevenia tot un ritual. Perquè quan el conillet (que mai vam veure, per cert) hagués amagat els ous (tampoc vaig demanar mai perquè ho feia...), nosaltres els hauríem de buscar per cada racó del jardí i anar-los trobant per poder-nos-els quedar....
No sé què se n'ha fet d'aquells ous de Pasqua ni d'aquella tradició. Suposo que ens vam fer grans i que va perdre la gràcia. L'altre fet memorable de la Pasqua era el pa de pessic que ens feia l'altra àvia, amb l'ou al mig. Són coses que no s'obliden, i que vulguis que no t'acompanyen encara que no ho sàpigues. I et recorden que et fas gran.
És curiós, si hagués de tornar a ser petita triaria tornar a viure aquell tipus de diada. En canvi, avui en dia pels meus dos fillols és diferent, i enlloc de pa de pessic i ous de Pasqua em demanen una camiseta del Barça d'en Ronaldo ("però de la botiga oficial, eh?") i uns esquís.
No sé què ha passat perquè canviem tant tots plegats. Poster és el consumisme, potser és que la gent gran té raó i abans les coses es vivien de manera més autèntica. Ara que, saps què? Em sembla que ni esquis ni camisetes amb certificat d'oficialitat: enguany els regalo un ou a cadascú, i que li trobin la gràcia, tu!
Recordo com buidàvem uns quants ous de gallina, anant en compte de com feiem el forat i de no trencar-los apretant massa fort. I de com a continuació passavem unes hores ben creatives pintant-los i decorant-los tant bé com sabíem... Fins i tot hi havia un llibre amb diferents models per inspirar-nos, amb verdaderes obres d'art. Era una tasca molt delicada, però ens encantava, era molt entretingut. Ara que, el millor era anar-los col·locant en un cistellet, amb molta cura, per tal que el conillet els pogués anar repartint pel jardí. Era un joc però per nosaltres esdevenia tot un ritual. Perquè quan el conillet (que mai vam veure, per cert) hagués amagat els ous (tampoc vaig demanar mai perquè ho feia...), nosaltres els hauríem de buscar per cada racó del jardí i anar-los trobant per poder-nos-els quedar....
No sé què se n'ha fet d'aquells ous de Pasqua ni d'aquella tradició. Suposo que ens vam fer grans i que va perdre la gràcia. L'altre fet memorable de la Pasqua era el pa de pessic que ens feia l'altra àvia, amb l'ou al mig. Són coses que no s'obliden, i que vulguis que no t'acompanyen encara que no ho sàpigues. I et recorden que et fas gran.
És curiós, si hagués de tornar a ser petita triaria tornar a viure aquell tipus de diada. En canvi, avui en dia pels meus dos fillols és diferent, i enlloc de pa de pessic i ous de Pasqua em demanen una camiseta del Barça d'en Ronaldo ("però de la botiga oficial, eh?") i uns esquís.
No sé què ha passat perquè canviem tant tots plegats. Poster és el consumisme, potser és que la gent gran té raó i abans les coses es vivien de manera més autèntica. Ara que, saps què? Em sembla que ni esquis ni camisetes amb certificat d'oficialitat: enguany els regalo un ou a cadascú, i que li trobin la gràcia, tu!
Política, societat i altres escàndols | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (0) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Novembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |