Català=valencià
holaiquetal | 06 Abril, 2006 11:27
Tot i que era una obvietat que català i valencià són el mateix, l'ofensiva blavera anticatalana al País Valencià que infecta tant a una part de la societat com a algunes institucions havia dut als tribunals la qüestió de la llengua. Potser la Conselleria valenciana es pensava que la Justícia donaria la raó a un despropòsit fundat per veritables descerebrats:
que un certificat de coneixement de llengua catalana no equival a la "valenciana" (quan a les Illes i a Catalunya, si que es fan aquestes equivalències).
Ja ho vaig
escriure en una altra ocasió, i ho reitero:
el problema amb tot plegat és de nom, és tant trist com això. A mi m'és igual que es digui valencià, mallorquí, eivissenc, mataroní, sollerinc, alguerès o empordanès. Si enlloc de català, en diguéssim qualsevol altre nom, el problema no existiria.
En tot cas, la novetat avui és que el
Tribunal Suprem espanyol ha tornat a dictaminar la unitat lingüística de català i valencià. Ho ha fet per segona vegada, mira que són pesats els de la Generalitat que amb una no n'hi havia prou i ha calgut aquesta nova
sentència. Per tant, la Conselleria de Cultura valenciana s'haurà de menjar amb patates la supressió de convalidació dels certificats de català i de valencià.
El més divertit és el que en diu la premsa valenciana, molt adicta al règim com sabem. El diari Levante
publica no només la sentència sinó que recull les reaccions del govern valencià, tant folclòriques i falleres com sempre: el
conseller de cultura manifesta que els seus serveis jurídics estudien recórrer la sentència (pesaaaaats, que ja van dos cops que us ho diuen...") i que «utilizará todos los cauces legales para demostrar que los valencianos sabemos lo que somos y sabemos lo que hablamos», y que «la lengua valenciana está por encima de cualquier otra consideración».
Las Provincias, com no podia ser d'altra manera, va en la mateix línia.
La Generalitat Valenciana s'escuda rere el seu nou Estatut de la vergonya, que sabem tots que diu les barbaritats que diu, però és una qüestió de filòlegs, lingüistes, i de tenir dos dits de front. Dos i dos, sempre han fet quatre, i sempre faran quatre.
i tant
Pau Vallvé | 06/04/2006, 19:45