I les cireres de Ceret?
holaiquetal | 03 Abril, 2006 20:33
Estic segura que les estacions ens afecten. I no per la frase aquella de "la primavera, la sang altera", però quasi. Surts de casa i notes que els turistes s'han multiplicat per 3 com a mínim. Ni que sigui perquè l'índex sandàlia amb mitjó blanc alt per metre quadrat s'ha disparat des del gener fins ara. A mi no em molesten especialment, ni turistes ni mitjons blancs encalçats (bé, els segons una mica més que els primers, siguem sincers), però és cert que si més no canvien el paisatge.
El que més il·lusió em fa d'aquesta època és recordar que d'aquí poques setmanes les primeres cireres faran acte de presència als camps de Ceret. Com oblidar aquell paisatge florit, blanc rosa i verd, amb el fons nevat del Canigó... i les corregudes que havíem de fer alguns en ser descoberts per algun pagès mentre ens delíem amb els primers delicatessens de la temporada?
Hi ha un abans i un després del temps de les cireres, sempre ho he pensat. Vaja, no sé si és motiu de satisfacció, però no conec a ningú més que hagi tingut un empatx a base de cireres.... No us ho recomano pas.
En fi, tot plegat per dir que al cap dels anys, una troba a faltar aquells camps, aquella vida desestressada i sense complicacions, en la que la gent somreia pel simple fet que havia arribat el bon temps i la calor. Ara, quan surti del despatx enmig de la nit, pensaré que segurament aquells temps no van ser més que un somni. Nostàlgia de les cireres de Ceret...
El que més il·lusió em fa d'aquesta època és recordar que d'aquí poques setmanes les primeres cireres faran acte de presència als camps de Ceret. Com oblidar aquell paisatge florit, blanc rosa i verd, amb el fons nevat del Canigó... i les corregudes que havíem de fer alguns en ser descoberts per algun pagès mentre ens delíem amb els primers delicatessens de la temporada?
Hi ha un abans i un després del temps de les cireres, sempre ho he pensat. Vaja, no sé si és motiu de satisfacció, però no conec a ningú més que hagi tingut un empatx a base de cireres.... No us ho recomano pas.
En fi, tot plegat per dir que al cap dels anys, una troba a faltar aquells camps, aquella vida desestressada i sense complicacions, en la que la gent somreia pel simple fet que havia arribat el bon temps i la calor. Ara, quan surti del despatx enmig de la nit, pensaré que segurament aquells temps no van ser més que un somni. Nostàlgia de les cireres de Ceret...
Parides personals... i altres escàndols | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (0) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Novembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |