Fes sexe en català!
holaiquetal | 21 Març, 2006 20:40
Si, la veritat és que quan he llegit aquest titular en un article del PUNT avui m'he quedat tant sobtada com tu ara mateix. No pas pel sentit en si (jo el sexe l'he fet sempre en català), sinó perquè és ben bé que la interpretació del periodista de la nova campanya del govern per "donar corda al català" no només és curiosa sinó que ha tingut l'èxit esperat de l'estratègia per tal que ningú deixi de llegir-se l'article...
De tant en tant, de manera força calculada, van sortint a la llum pública estudis i estadístiques sobre l'estat del català. Diuen que desapareixerem. Potser sí. Tal com va la cosa i tenint en compte que això és la llei de la Selva i que el peix gran sempre es menja el petit, és molt probable que d'aquí uns centenars d'anys no siguem més que un fenòmen antiqüat del que ha estat l'evolució del llatí pels segles dels segles, i que els nostres descendents parlin una barreja de mandarí i anglès. El meu germà ja n'era conscient del que som avui quan amb pocs anyets quan un dia va preguntar: "Papa! Nosaltres tenim la llengua catalana?", mentre la treia de la boca i se l'assenyalava. Però fins a quin punt pot aturar-se aquest procés globalitzador?
No sé fins a quin punt es pot quantificar l'utilitat d'aquest tipus de campanyes (qui no en té la músiqueta present?), que sens dubte s'han de fer. Però tinc força clar que no duen enlloc sense el compromís dels ciutadans de cada territori per mostrar al nouvingut de manera atractiva i pedagògica on ha vingut a parar i quina riquesa cultural i lingüística li pot oferir.
Estic farta de veure persones que es diuen "nacionalistes" i que canvien d'idioma quan es troben davant d'un venedor o d'un cambrer de color. Això no és donar corda al català, sinó acostumar els nouvinguts a seguir ignorant on són i amb qui comparteixen el dia a dia, a fer persistir la seva marginació social i en definitiva a fer-los sentir diferents, la qual cosa els fa tancar-se encara més en els seus gettos ètnics i culturals.
Potser si entre tots fem aquesta feina diària, sempre de bon rotllo i amb el millor somriure i pedagogia, aconseguirem que la nostra societat resisteixi un pèl més. Propostes com el voluntariat lingüístic poden ajudar-hi també. Perquè si esperem que l'Estatut, les lleis o qualsevol iniciativa que vingui des de dalt ens facin tota la feina, no ho aconseguirem. Potser sí que haurem de fer més sexe en català... La Plataforma per la Llengua ja fa temps que ho propugna!
De tant en tant, de manera força calculada, van sortint a la llum pública estudis i estadístiques sobre l'estat del català. Diuen que desapareixerem. Potser sí. Tal com va la cosa i tenint en compte que això és la llei de la Selva i que el peix gran sempre es menja el petit, és molt probable que d'aquí uns centenars d'anys no siguem més que un fenòmen antiqüat del que ha estat l'evolució del llatí pels segles dels segles, i que els nostres descendents parlin una barreja de mandarí i anglès. El meu germà ja n'era conscient del que som avui quan amb pocs anyets quan un dia va preguntar: "Papa! Nosaltres tenim la llengua catalana?", mentre la treia de la boca i se l'assenyalava. Però fins a quin punt pot aturar-se aquest procés globalitzador?
No sé fins a quin punt es pot quantificar l'utilitat d'aquest tipus de campanyes (qui no en té la músiqueta present?), que sens dubte s'han de fer. Però tinc força clar que no duen enlloc sense el compromís dels ciutadans de cada territori per mostrar al nouvingut de manera atractiva i pedagògica on ha vingut a parar i quina riquesa cultural i lingüística li pot oferir.
Estic farta de veure persones que es diuen "nacionalistes" i que canvien d'idioma quan es troben davant d'un venedor o d'un cambrer de color. Això no és donar corda al català, sinó acostumar els nouvinguts a seguir ignorant on són i amb qui comparteixen el dia a dia, a fer persistir la seva marginació social i en definitiva a fer-los sentir diferents, la qual cosa els fa tancar-se encara més en els seus gettos ètnics i culturals.
Potser si entre tots fem aquesta feina diària, sempre de bon rotllo i amb el millor somriure i pedagogia, aconseguirem que la nostra societat resisteixi un pèl més. Propostes com el voluntariat lingüístic poden ajudar-hi també. Perquè si esperem que l'Estatut, les lleis o qualsevol iniciativa que vingui des de dalt ens facin tota la feina, no ho aconseguirem. Potser sí que haurem de fer més sexe en català... La Plataforma per la Llengua ja fa temps que ho propugna!
Política, societat i altres escàndols | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (0) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
Menú
Cerca
Calendari
| « | Novembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |