Holaiquetal

Quan més que un company trobes un amic... Dedicat a la Núria

holaiquetal | 17 Març, 2006 10:21

De la gent que t'envolta en el dia a dia a la feina, com de la resta de cercles de relacions al teu voltant, alguns es podrien considerar com a amics, d'altres companys, d'altres coneguts, d'altres més que amics (...), d'altres només et sonen de cara o de nom, amb d'altres preferiries no parlar-t'hi, i d'altres saps que existeixen per la casa com un núvol que flota per allà però que un any després segueixes sense saber qui són ni què fan...

Haig de dir que quan vaig començar una nova etapa laboral fa un any, a banda de no esperar-me que guanyaria una paella en una aposta sobre quan duraria, confesso que no m'hauria esperat estar-hi tant bé pel que fa a la gent que tinc al voltant. Potser em feia por no estar-hi tant bé com en altres feines amb menys pressió i d'altre caire...

Per això, quan fa pocs dies la Núria ens va dir que marxava, em vaig quedar una mica de pedra, em vaig adonar d'una sèrie de coses, i em va fer molta pena... Perquè és d'aquelles persones que et fan sentir còmode des del primer moment, que t'ajuden sempre que cal, que se sap tots els truquillos del misteriós món de les webs i tecnologies vàries... I amb qui, gràcies a la complicitat que es va creant, acabes agafant prou confiança com per comentar-li el que sigui.

Per això em sap greu que marxis, Núria. I sé que a la resta també. Et trobarem a faltar, tot i que està clar que els canvis sempre (o quasi sempre) són per anar a millor. Així ho espero, i et desitjo el millor en aquesta nova etapa. Més que una excompanya, aquí tens una amiga pel que necessitis!