Els HITS de la convenció del PP
holaiquetal | 06 Març, 2006 18:13
Contra tot pronòstic, l’índex d’infarts d’aquest cap de setmana no ha estat massa més elevat que el de qualsevol altre, tot i la famosa convenció “popular” que a molts ens ha fet anar pel camí de l’amargura...
El que s’ha de reconèixer és que el model d'organització de la convenció que el Partit popular ha celebrat aquest cap de setmana a Madrid és digne d’una tesi doctoral o com a mínim d’un anàlisi aprofundit.
. Fotos dels líders seient a terra com a nois joves i moderns...
. Espectacle continu amb presentador al més pur estil “Operación Triunfo”….
. Mosaïc estudiadíssim de colors de camises (totes de marca, segur) en la selecció de joves militants que feien de fons d’escenari de discursos….
. Banda sonora estudiadíssima de versions en diferents estils de l’arxi-conegudíssima sintonia creada per un tal Manuel Pacho (per cert, jo diria que és l'única peça d’un partit polític identificable per qualsevol persona de carrer...)
. Notes de premsa a agències cada dues hores, no fos cas que no poguessim seguir el “minut a minut”….
. Marcador lluminós enorme, al més pur estil NBA, per fer recompte de firmes contra l’Estatut… (que originals...)
. Discursos estridents i populistes amb finals dràmatics embolcallats de les dolces notes en piano de la melodia popular…
. Centenars de fotògrafs i més de mil periodistes acreditats... (d'on ha sortit tanta gent?)
. Fira amb stands de tota mena, fins i tot de Cataluñya, botigues de merchandising popular (algú vol una raqueta de pàdel amb el logo del PP? Ja pot ser teva per 90€!), exposicions de fotografies i tots els productes “típicos regionales” que vulguis tastar….
. Fins i tot podríem firxar-nos en l’ús d’un tipus de lletra alternatiu i desenfadat per tota la retolació arreu…
Òscars, Hollywood! Aparteu-vos!
Estem parlant d’una colla de gent que, tot i semblar sortits de les cavernes i seguir vestint de tratges blaus ben planxats, d’ençà de fa un temps s’han apuntat a la moda d’organitzar (i assistir!) manifestacions, enviar cadenes d’sms, muntar campanyes de recollida de firmes, atrevir a barrejar-se entre multituds sense corbata i desafiant la pluja i els xiulets que puguin arribar a caure, fins i tot reinventar les ciències exactes afegint els zeros que calgui en xifres de participació quan convingui!
L’objectiu d’avui, de totes maneres, és establir el llistat de les GRANS FRASES que s’han pogut escoltar en aquest festival de llum i de color. La intenció no és per tant fer el rànking dels insults que s’han anat sentint contra el govern o líders polítics (“débil, inestable, incompetente, errático”… Buf! Els que vulguis….) sinó destacar els Hits d’escàndol que no podem permetre que s’endugui el vent :
. Ministre d’interior francès Nicolas Sarkozy:
- clamant a favor de la “unidad de la nación”
-cridant “Viva España! Viva Mariano! Viva Jose María!”
-“Mariano, tu hora se aproxima”
-“España no es plural, es singular, pero es diversa!” (que algun psicoanalista m’ho expliqui, siusplau!)
. Don Manuel Fraga (exministre de Franco) justificant els colpistes del 23-F (entoma aquesta, Iu Forn!): “los tejeros”, “personas sin duda llenas de buena voluntad que intentaron dar un golpe de estado”.
. Ansar:
-“Nunca jamás negocié con ETA!” (nooooooooooooooooooo)
-“Estoy aquí porque me lo ha pedido mi amigo Mariano… y no voy a dar mi conferencia en inglés esta vez…” (aquí se suposa que un ha de riure)
. Rajoy:
-“Yo no miento!” (algú en dubtavaaaa?)
-“Cualquier catalán que no sea un nacionalista fervoroso lamentará que se apruebe un estatuto que recorta su libertad, limita sus iniciativas, restringe sus derechos y, aunque en principio parezca lo contrario, reduce su capacidad económica porque lo van a pagar ellos, los contribuyentes, los de Catalunya y los de toda España” (...???)
. Piqué (en una entrevista, el mateix cap de setmana):
-“Rajoy y yo hace tiempo que pensamos y decimos cosas idénticas”
-“El partido que no se adapte a una realidad cambiante está condenado al fracaso”
. Coros de públic: “Oa, oa, oa! Mariano a la Moncloa!”
. I mentrestant Zaplana segueix preguntant-se “qui van ser els autors materials de l’11-M?” (no té vergonya... no en té.)
Segur que m’he deixat grans frases, però així ja es pot anar fent boca... I encara no hem entrat en pre-campanya! El que més va moderar-se, per gran sorpresa de tots, va ser l’amic Acebes, que es devia haver menjat massa ensaimada de la que va dur la delegació mallorquina (es veu que va ser un dels èxits gastronòmics, segons s’ha comentat!).
Ens ha quedat clar però que, lluny de moderar-se, el partit s’està extremant més i més. Rajoy, Acebes i els altres han demostrat estar més que mai sota la tutela d’un Jose María Aznar de la pitjor època que recordem. Com a gran conclusió de tot plegat, s’han renovat les formes, però no els continguts. I és que, “aunque la mona se vista de seda….”
El que s’ha de reconèixer és que el model d'organització de la convenció que el Partit popular ha celebrat aquest cap de setmana a Madrid és digne d’una tesi doctoral o com a mínim d’un anàlisi aprofundit.
. Fotos dels líders seient a terra com a nois joves i moderns...
. Espectacle continu amb presentador al més pur estil “Operación Triunfo”….
. Mosaïc estudiadíssim de colors de camises (totes de marca, segur) en la selecció de joves militants que feien de fons d’escenari de discursos….
. Banda sonora estudiadíssima de versions en diferents estils de l’arxi-conegudíssima sintonia creada per un tal Manuel Pacho (per cert, jo diria que és l'única peça d’un partit polític identificable per qualsevol persona de carrer...)
. Notes de premsa a agències cada dues hores, no fos cas que no poguessim seguir el “minut a minut”….
. Marcador lluminós enorme, al més pur estil NBA, per fer recompte de firmes contra l’Estatut… (que originals...)
. Discursos estridents i populistes amb finals dràmatics embolcallats de les dolces notes en piano de la melodia popular…
. Centenars de fotògrafs i més de mil periodistes acreditats... (d'on ha sortit tanta gent?)
. Fira amb stands de tota mena, fins i tot de Cataluñya, botigues de merchandising popular (algú vol una raqueta de pàdel amb el logo del PP? Ja pot ser teva per 90€!), exposicions de fotografies i tots els productes “típicos regionales” que vulguis tastar….
. Fins i tot podríem firxar-nos en l’ús d’un tipus de lletra alternatiu i desenfadat per tota la retolació arreu…
Òscars, Hollywood! Aparteu-vos!
Estem parlant d’una colla de gent que, tot i semblar sortits de les cavernes i seguir vestint de tratges blaus ben planxats, d’ençà de fa un temps s’han apuntat a la moda d’organitzar (i assistir!) manifestacions, enviar cadenes d’sms, muntar campanyes de recollida de firmes, atrevir a barrejar-se entre multituds sense corbata i desafiant la pluja i els xiulets que puguin arribar a caure, fins i tot reinventar les ciències exactes afegint els zeros que calgui en xifres de participació quan convingui!
L’objectiu d’avui, de totes maneres, és establir el llistat de les GRANS FRASES que s’han pogut escoltar en aquest festival de llum i de color. La intenció no és per tant fer el rànking dels insults que s’han anat sentint contra el govern o líders polítics (“débil, inestable, incompetente, errático”… Buf! Els que vulguis….) sinó destacar els Hits d’escàndol que no podem permetre que s’endugui el vent :
. Ministre d’interior francès Nicolas Sarkozy:
- clamant a favor de la “unidad de la nación”
-cridant “Viva España! Viva Mariano! Viva Jose María!”
-“Mariano, tu hora se aproxima”
-“España no es plural, es singular, pero es diversa!” (que algun psicoanalista m’ho expliqui, siusplau!)
. Don Manuel Fraga (exministre de Franco) justificant els colpistes del 23-F (entoma aquesta, Iu Forn!): “los tejeros”, “personas sin duda llenas de buena voluntad que intentaron dar un golpe de estado”.
. Ansar:
-“Nunca jamás negocié con ETA!” (nooooooooooooooooooo)
-“Estoy aquí porque me lo ha pedido mi amigo Mariano… y no voy a dar mi conferencia en inglés esta vez…” (aquí se suposa que un ha de riure)
. Rajoy:
-“Yo no miento!” (algú en dubtavaaaa?)
-“Cualquier catalán que no sea un nacionalista fervoroso lamentará que se apruebe un estatuto que recorta su libertad, limita sus iniciativas, restringe sus derechos y, aunque en principio parezca lo contrario, reduce su capacidad económica porque lo van a pagar ellos, los contribuyentes, los de Catalunya y los de toda España” (...???)
. Piqué (en una entrevista, el mateix cap de setmana):
-“Rajoy y yo hace tiempo que pensamos y decimos cosas idénticas”
-“El partido que no se adapte a una realidad cambiante está condenado al fracaso”
. Coros de públic: “Oa, oa, oa! Mariano a la Moncloa!”
. I mentrestant Zaplana segueix preguntant-se “qui van ser els autors materials de l’11-M?” (no té vergonya... no en té.)
Segur que m’he deixat grans frases, però així ja es pot anar fent boca... I encara no hem entrat en pre-campanya! El que més va moderar-se, per gran sorpresa de tots, va ser l’amic Acebes, que es devia haver menjat massa ensaimada de la que va dur la delegació mallorquina (es veu que va ser un dels èxits gastronòmics, segons s’ha comentat!).
Ens ha quedat clar però que, lluny de moderar-se, el partit s’està extremant més i més. Rajoy, Acebes i els altres han demostrat estar més que mai sota la tutela d’un Jose María Aznar de la pitjor època que recordem. Com a gran conclusió de tot plegat, s’han renovat les formes, però no els continguts. I és que, “aunque la mona se vista de seda….”
Política, societat i altres escàndols | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (4) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
molt bon recull
miquel àngel llauger | 06/03/2006, 19:53
Molt bon recull de la Convenció, amic. El recomanaré. No controlava l'extraordinària intervenció de Fraga sobre les persones de bona voluntat. Que segueixin així...
Per guardar!!
Charly more | 07/03/2006, 09:32
Una gran síntesi. L’acte d’aquest finde té més a veure amb una teràpia de grup (de sonats?) que d’una convenció ideològica d’un partit polític. Si algun dia sento algun remordiment per pensar que el PP és un partit dirigit per uns fatxes, mentiders, demagogs i, sobretot, de nacionalistes espanyols (sentiment patriòtic que el PP assimila a ser anticatalà) llegiré aquest article per resituar les meves idees. Salut i endavant!!!
No ha estat per gust, eh?
Holaiquetal | 07/03/2006, 11:04
Vull dir que, gràcies amics, però que consti que no ho he seguit pel morbo de què dirien, sinó per qüestions laborals! Ara que, és ben divertit... Em sap greu perquè m'adono que m'ha sortit una mica llarg (semblo periodista de debò i tot!), però hi havia tantes coses per explicar!
Menú
Cerca
Calendari
| « | Novembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
Super-anàlisis!
Ana Vila | 06/03/2006, 18:45