Holaiquetal

Responsabilitat de continguts als mitjans de comunicació

holaiquetal | 21 Febrer, 2006 17:20

Amb el cas Iu Forn es plantejava fa poques setmanes l'etern debat sobre els límits entre opinió, vulneració del dret d'imatge, llibertat d'expressió... Ho hem vist també fa poc amb el culebró sobre les vinyetes contra Mahoma i ens hi trobem dia a dia amb cada article d'en Losantos i amics. El debat és el mateix, tot i que aquí he plantejat extrems que no tenen res a veure, que quedi clar.

El suport que hem de demostrar a l'Iu i als atacs que ha rebut és proporcional a l'esforç per no vomitar davant de cada article d'en Losantos. Tècnicament estaríem parlant de la diferència entre cOlumnista i cAlumnista.

Dit això, hi ha una altra qüestió que inevitablement sorgeix en algun moment o altre del debat: la responsabilitat, o no, d'un mitjà a l'hora de publicar segons què. Pel que fa a les opinions, els mitjans sempre deixen clar que "no es fan responsables de totes les opinions publicades".

Però, i el que no són opinions? I la publicitat, per exemple?

CAS 1: Llegim avui que La Vanguardia es nega a publicar un encartament publicitari amb el “Manifiesto por la unidad de España” del Foro de Ermua per “faltar a la veritat”, segons indica el propi Antich.

CAS 2: Fa pocs mesos, alguns diaris valencians publicaven sense cap mena de complexes un tipus d'anunci també molt peculiar d'un partit que es fa dir "valencià", i que d'existir en altres països europeus ja hauria tingut problemes amb la justícia pels seus clars continguts parafeixistes.

CAS 3: I per acabar amb el trio comparatiu, caldria destacar aquest anunci o aquest altre emesos en algunes emissores radiofòniques andaluses fa quatre dies. En aquest cas, el mèrit directament és del PP (cosa rara).

I ara, fem allò d'assenyalar les diferències.

En el primer cas, un diari ha estat capaç de dir no. En els altres, és evident que malgrat el contingut clarament ofensiu de cada "anunci" els diferents mitjans que els han difós s'han identificat amb el contingut. Hi ha per tant una responsabilitat dels mitjans. És més, a partir del moment que es tracta de PUBLICITAT, el mitjà ha cobrat per difondre-ho. Si teniu a mà algun anunci escandalosament sexista, no es tracta de "qui paga, mana", oi? Doncs llavors siguem coherents amb tot, o estarem demostrant que el nostre mitjà s'identifica clarament amb tot allò que publica com a publicitat.

Les facultats de periodisme tenen encara molta feina per fer si volem assolir una honestedat en la professió....