Holaiquetal

Que fort!!!! Com se passen!! Això sí que és terrorisme!!!

Pregunta: I com ho farà es sonat que li talli es coll per cobrar sa recompensa....?

Sobre el tema en particular jo penso que entre els uns i els altres estan escalfant l'ambient. Del que es tracta és de situar les coses en un registre que sigui possible controlar les reserves de petroli. Els EUA han après bé la lliçó: Europa posa mala cara quan ells van de Cowboy per aquests mons de Déu, així que, en la mesura que als de la mitja lluna no els costa gaire fer l'animal, en el sentit que el concepte proporció sembla que no pertany al seu univers cultural i, de més a més, tenen un sentit de l'humor que deu raure en el domini de l'imaginari i uns ulls de poll ultrasensibles... doncs mira, ara tenim un escenari en el que resulta molt més fàcil justificar el que sigui, inclosa una intervenció a l'Iran. Es fa difícil fer un judici encertat en funció de l'excés d'informació del qual gaudim, informació que en la seva inmensa majoria està degudament manipulada, però jo començo a entreveure que moltes de les coses que han dit els analistes d'aquí i d'allà respecte els EUA i la seva reacció post onze de setembre eren pura tonteria, i un factor de desgast propagandístic que els qui manen de veritat deurien haver calculat prou bé. Em refereixo a que, paradoxalment, les societats europees, occidentals, capitalistes, democràtiques i riques estem lliurant una guerra sense que ho sapiguem, perquè no volem sentir ni parlar-ne. Així, en la mesura que, a més de no agradar-nos "per se", resulta que, donades les accions que hem fet els països poderosos en els darrers segles, tenim una mala consciència i culpabilitat molt arrelades (gracietes del destí: és la petja, la imprompta del cristianisme en les nostres cultures...), i no acceptem que nosaltres, que som els rics del món, els beneficitas, anem en contra d'uns arreplegats (però que resulta que tenen bona part del poc petroli que ens queda). Davant d'aquest fet (lògic, d'altra banda, perquè entre naps i cols són molts els milions de morts que els europeus duem a l'esquena només amb els nostres conflictes domèstics, siguin "civils" o "mundials"), és lògic que parlar de guerra ens posi a tots plegats els pels de punta. D'aquesta manera el que cal és crear situacions en les que sigui possible justificar la no-guerra que tenim. I mira que bé: perquè un ninotaire, fent gala de la més arrelada tradició europea de riure's del mort i de qui el vetlla, se li passa pel cap de fer uns dibuixos, ara tens el món islàmic (tots? no...!!!! però, oi que ho sembla que són tots?) fent l'animal a base de bé. Pensa que assaltar una ambaixada és un acte d'agressió molt i molt greu, i, si estiguèssim a 1939 enlloc de 2006, hauria estat contemplat sense embuts com un acte de declaració de guerra i a hores d'ara ja la tindríem armada. ¿No et sembla que aquest escenari és un xec en blanc per als EUA? Arribats a aquest punt, fes la llista dels "aliats" que té els EUA en un conflicte blanc/negre en relació amb el món islàmic i pensa en tots els països a qui el tema islam els representa un gra al cul. ¿O és que creus que als Russos, als Xinesos, als Hindús, els fan gràcia els mahometans? Aquests ho tenen claríssim, i no diran ni mu. Per tant, qui ha fallat fins ara? Europa. I si vols convèncer Europa, a qui has de tocar? Als qui tradicionalment se'ls té com a paradigma de societat justa, eficaç, honorable, progressista, solidària, pacífica i tota la lletania de màximes virtuts humanes (des de la perspectiva Europea i Occidental, és clar): els països nòrdics! I això després que als Francesos, inventors de l'essència de la democràcia contemporània (reverència a Montesquieu, reverència a la llibertat, igualtat, fraternitat), se'ls descontroli el corral, fent-nos veure que hi ha un lligam entre la molt raonable prohibició de dur xador a les escoles i els gents raonables aldarulls de no fa massa estona. Tot és el mateix: construir un escenari en el que tot remeti a la certesa, per a nosaltres, que aquesta gent no són demòcrates, que són perillosos, i que l'únic llenguatge que entenen és el xarop de bastó. El guió que estàn escrivint apunta directament cap al conflicte. Ara bé, en la mesura que tot plegat sempre acaba essent una història de bons i de dolents, i tenint ben apresa la lliçó els americans (que a Vietnam ells van perdre perquè la societat tenia claríssim que ells eren els dolents), cal assegurar que tots plegats tinguem la certesa que no en tenim ni un bri de dolents i que, en cap cas, tregui, ni en broma, el nas la mala consicència i el sentit de culpabilitat cristià que tots portem com a marca de fàbrica. No soc gens "agureru", així que no puc assegurar si la propera escena escrita al guió és una trencadissa tipus nou atemptat, una escalada esglaonada de la tensió, o una nova resolució de les nacions unides (o equivalent) que justifiqui una nova intervenció. El que és evident és que continuarem en aquest ball una bona estona, i que la nostra opinió s'anirà decantant cap a una demonització "raonada", "serena", del món islàmic. I el més bèstia serà que realment, serà raonada i serena, que els fets ens demostraran que, realment, aquesta gent són perillosos. Mala peça al teler, francament! Ara bé, segur que això anirà molt lentament, i que no ha fet altra cosa que començar.