Holaiquetal

Dibuixos que maten

holaiquetal | 06 Febrer, 2006 15:38

Ja són 8 els manifestants que protestaven pels famosos dibuixos publicats a alguns diaris europeus i que han mort en enfrontaments amb la policia. 4 dels casos han passat a l'Afghanistan, fins aquí res d'extrany. I dic res d'extrany perquè el bullici que es viu en aquests i altres països islàmics aquests dies feia esperar que alguna desgràcia així podia passar. I segur que els 4 interessats en què tot plegat segueixi així ja els va bé afegir morts en aquesta pujada de tensió sense precedents. Segur que a hores d'ara aquestes dues morts també les han atribuït a Dinamarca.

La qüestió és: fins on arribarà aquesta crispació? Vagis on vagis, les ciutats europees tenen una presència més que rellevant de comunitats islàmiques que, tot i que no tenen perquè demostrar el mateix fanatisme que el que veiem per la tele provinent de terres llunyanes, es posicionaran tant sí com no de la banda dels seus germans musulmans. Per tant, ni a casa nostra ens salvem de tenir-los mínimament ressentits, notícia no gaire esperançadora de cara a viure tranquils.

A hores d'ara, el famós dibuixant del diari Jyllands Posten de Copenhague és sens dubte la persona més buscada per alguns d'aquests animals a qui no importa morir esmicolats per defensar la seva fe. Ja es pot buscar un bon grapat de guarda-espatlles i fins i tot anar pensant en canviar-se de sexe, per si de cas.

Mentrestant, una es pregunta fins quan les masses descontrolades arreu del món seguiran pedrejant les embaixades europees, o si a partir de demà, en nom d'Al·là i en aquesta nova embranzida de la creuada islamista integrista, aniran enfonsant des de la sireneta de Copenhague fins a la Sagrada Família passant per la Torre Eyffel. Posa la pell de gallina el sol fet d'escriure-ho. Però res és descartable vist com van les coses.

De tot plegat, alguns savis en diuen xoc de civilitzacions. I la única via possible per solucionar-ho és l'anomenat diàleg de civilitzacions. El nostre posicionament geogràfic fa d'Europa un actor estratègic per liderar aquest diàleg. El problema és que ens falten líders a casa. Això és com intentar tenir un equip de futbol potent sense un Ronaldino o un Eto'o. Impossible. Però no podem renunciar-hi. Hem de fer un esforç tots plegats perquè aquest diàleg sigui real i profitós. Tenim massa per perdre-hi i tot per guanyar-hi.