Holaiquetal

Les estem veient als diaris cada dia des del Congrés d'aquest cap de setmana, i suposo que encara ens queden capítols del culebrón. De les conseqüències fora de l'illa, també n'hi haurà, començant per les al·liances que hi ha hagut fins ara amb altres partits nacionalistes d'arreu de la península. Després de la intervenció de Felip Puig en la que tots deduïem que podria haver-hi un distanciament d'aquesta relació PSM-CiU, llegeixo a Vilaweb el posicionament de l'eurodiputat de Galeusca, i per tant representant del PSM a Europa, a través del seu bloc.

No hi ha cap dubte que més enllà del que passi entre partits i en el món de la política en general, és d'agraïr veure que alguns es comporten com ell, com tot un senyor.

Un article de EL PAÍS d'avui, per exaltar-se de bon matí.... No penso comentar-lo, tot plegat és massa fastigós.

 (Segueix)

Es veu que l'altre dia l'Anna comentava tota emocionada la celebració del recentment instaurat Dia de l'orgull freaky (o friki, segons com es vulgui escriure...). (Segueix)

Qui temia "el mal d'Almansa", o que tota la contrària ens la porten la majoria dels veïns que senten "la nación española" com quelcom intocable, segur que tampoc se sorpren que a Roma també es pretengui prohibir la VIA CATALANA que ofereix el nou Estatut.... Ai... Quin món!

Diumenge passat l'associació cultural Va de Bot!, formada per mallorquins, catalans i valencians van organitzar una ballada amb el grup Raixa a la seu barcelonina de la Casa de Menorca. Com no podia ser d'altra forma, allí varen aplegar-se un bon grup de balladors, amateurs i avançats, que van poder disfrutar de dues hores d'actuació d'aquest nou grup de música tradicional mallorquina que tot just s'estrenava i que ho va fer prou bé, sobretot tenint en compte que a banda de components mallorquins n'hi ha també de catalans d'interior i fins i tot un de la Patagònia argentina!



I es clar, com que no hem tingut cobertura mediàtica d'en Potti que tan ben acostumats ens té a relatar aquest tipus d'esdeveniments, aprofito per explicar-vos la vetllada i mostrar-vos algunes fotos....



Es van trobar a faltar alguns mallorquins de l'associació (Eulàlia, Jose i Nando! Us vam enyorar!), però tot no pot ser en aquesta vida, i vam intentar refrescar tots els passos apresos mentre algunes persones majors se sumaven a la festa de les cadires estant, com si fóssim a la plaça d'algun poble....



La Joana Maria va dirigir prou bé el seu nou grup, del que va anunciar que està a punt de treure una primera maqueta (enhorabona!) i tots plegats van poder fer un pica-pica amb begudes fresques per amenitzar una trobada tan novedosa a la ciutat... I que esperem que només sigui la primera!

Es deu haver pogut notar per altres escrits anteriors, em considero una persona bastant feminista. I quan hi ha casos pel món com el de la diputada neerlandesa Hirsi Ali, val la pena posar el crit al cel per les injustícies que encara viuen dones d'aquest món.

Aquesta holandesa d'origen somalià ha sortit molt a la premsa europea per les seves opinions crítiques amb l'islam més radical des de fa anys. Si no fos negra, política liberal, dona d'un país musulmà que es defineix com a "dissident de l'islam" i obertament homosexual, suposo que no hauria omplert tantes planes de diaris.



Amb només 36 anys, va arribar a Holanda al 1992, es va nacionalitzar al 1997 i va ser escollida diputada al Parlament holandès el 2003. Una dona amb carrera i molta empenta, sens dubte. La fama li va arribar fa 2 anys, quan va escriure el guió de la pel·lícula de Theo Van Gogh que acusava l'islam d'ofegar les dones, i un bon dia un fonamentalista va assassinar aquest director holandès. Des d'aleshores, viu sota constant amenaça de mort. Ha escrit el llibre "The Son Factory", molt dur contra la cultura islàmica, per la qual cosa també ha estat rebent amenaces. A cada entrevista que ha anat concedint, no han faltat ni les crítiques a l'islam, ni als profetes, i no cal dir que amb l'afer de les vinyetes daneses contra Mahoma es va posar les botes amb noves crítiques. Potser sí que tot plegat li va donar un impuls en la seva carrera política en un país multicultural on el tema de les llibertats i de la igualtat és tan important.

La setmana passada va ressorgir una notícia de fa 2 anys que afirmava que la diputada va mentir quan va dir que l'havien forçat a casar-se al seu país per tal obtenir el visat d'entrada al país. Ella ja en va parlar en el seu moment, però avui ha anunciat que sota tanta pressió i les contínues amenaces es veu obligada a deixar-ho tot.

Finalment doncs, Ayaan Hirsi Ali ha hagut de dimitir del seu escó de diputada i exiliar-se als Estats Units. Pel que sembla, allà ja té feina i protecció assegurades. Però és ben trist que això hagi de passar.

Després de l'ensurt de la setmana passada (i agafeu-vos perquè la cosa no s'acabarà aquí), avui l'Obra Cultural Balear ha viatjat fins a Brussel·les i ha accedit al Parlament Europeu per entregar un comunicat a la Mesa de la organització en el que reclama que es deixi de discriminar els drets lingüístics i fonamentals dels catalano-parlants. Aquí teniu el comunicat emès per l'OCB la setmana passada:



L’OBRA CONSIDERA INACCEPTABLE QUE ELS CIUTADANS NO ES PUGUIN ADREÇAR EN CATALÀ AL PARLAMENT EUROPEU

MEMBRES DE L’OBRA ES DESPLAÇARAN PROPERAMENT A BRUSSEL•LES PER PROTESTAR CONTRA AQUEST FET

El català no es podrà usar al Parlament Europeu. La decisió presa per la Mesa de la Cambra, negant el dret a adreçar-s’hi en aquesta llengua, representa la consagració d’una actitud discriminatòria cap als ciutadans europeus que la parlen. L’Obra considera inacceptable aquest rebuig, que representa deixar fora del procés de construcció europea més d’11 milions d’habitants de la Unió, que viuen als territoris que tenen el català com a idioma propi. També demostra la manca d’interès del govern espanyol, teòric impulsor de l’oficialitat del català a Europa: amb el seu suport decidit la decisió hagués estat tota una altra.

L’Obra demana a la Mesa del Parlament que rectifiqui aquesta decisió i que reconegui drets plens a la llengua catalana a la cambra, no només en referència al dret de petició dels ciutadans. El català ha de poder ser usat al ple del Parlament en un pla d’igualtat amb la resta d’idiomes. El contrari seria contribuir a augmentar la bretxa que existeix ja entre les institucions comunitàries i els ciutadans europeus que parlen català.

Membres de la junta de l’Obra es desplaçaran a primers de maig a Brussel•les per protestar contra la discriminació de la llengua catalana a la Unió Europea. Allà faran un acte per informar de la situació lingüística a les Illes Balears i per demanar que el català sigui respectat per les institucions comunitàries.

El seu cor batega des de fa quasi 3 mesos. A la següent ecografia us amplio 4,8 mil·límetres de vida que ja ha començat! I així us faig oficial la futura arribada de la personeta més adorable del món mundial!



Bé, jo li dic ara per ara "fesolet", després de l'etapa anterior de "pesolet"... Hauré d'anar pensant noms segons les mides que vagi assolint en els propers 6 mesos, suposo que el següent serà "rovellonet" a la velocitat que va tot!

"Però com vols que sàpiga quin recorregut farà la meva panxa en els propers mesos?" Una pregunta genial que mai m'hauria pensat sentir però que diu molt d'una futura mare que no vol estressar-se abans d'hora! Quanta raó! I el pare, emocionadíssim, s'ha convençut que a cada nova ecografia els moviments reprodueixen els passos d'en paquito el xocolatero quan va repartint cerveses pel món! És divertidíssim, ja us ho podeu imaginar! Els futurs tiets, avis i besavis, tots estem ben feliços...

De grans frases de la futura mare, em veig obligada a recordar la que pronuncià quan va néixer el futur padrí de la criatura. Era un dimecres i ens van trucar per dir-nos amb tota l'emoció del món: "Ja ha nascut!". La resposta va ser ben espontània: "Diga-li que s'hi posi!"! Això promet...

Ahir ens aixecàvem amb l'ensurt de la decisió de la Mesa del Parlament Europeu de rebutjar català, gallec i euskera a l'Eurocambra.

Feia 4 vegades que s'ajornava la decisió. I com que finalment s'havia eliminat la segona part de la proposta (l'ús d'aquestes llengües per part dels eurodiputats en el plenari), i ja només es votava que els ciutadans poguessin dirigir-se a la cambra en el seu idioma, com la resta de ciutadans europeus normals, la veritat és que pensàvem que no hi hauria cap problema. Però no.



Entre els socialistes que no es van presentar a votar (o que van convidar a no presentar-se, no fos cas que votessin que no i fessin quedar malament en Borrell, que tenia més que planificat el resultat final de la votació i com escudar-se), i el polonès aquest que tampoc entén com n'és d'important la llengua per nosaltres (sembla mentida... ens havia de votar en contra un POLACO, tu!), hem tornat a perdre una batalla. Una batalla que s'acumula a una altra, i a una altra.... En un discurs de peli de terror, en Vidal-Quadras els va convèncer, i van votar que no.

Tant fàcil com hauria estat, Borrell, fer les coses com es fan normalment aquí dalt: ho firmes tu mateix, o es vota en plenari. Votació en mesa (només s'ha fet en comptades ocasions en els darrers anys, i mai per un tema d'adopció d'idioma!)... A qui se li acut tenint quasi majoria al PP? A algú que vol que surti no, sens dubte.

Mentrestant, a Europa se'n riuen de nosaltres: el Parlament té un president i un vicepresident... i els dos són catalans (almenys de naixament!)! Quin ridícul...

El vot NO, i la crítica que mantenen tant Vidal-Quadras com Borrell és que l'ús del català allà dalt duria "problemes tècnics" . Que m'expliquin quins. Perquè si l'excusa són els traductors, no cola. El govern espanyol ja va dir des del primer dia que els pagava a tots. I en Benach també va oferir el suport del Parlament català per cobrir aquestes traduccions. Tampoc serà per nombre de traductors, perquè em nego a creure que pel món hi hagi més traductors del gaèlic o del maltès, ja oficials, que del català-mallorquí-valencià-diga-n'hi com vulguis.

Llegeixo avui que la Comissió Europea va traduïr el 2005 un total d'1,3 milions de pàgines amb un cost de 300 milions d'euros. 1500 traductors (comptant els dels nous idiomes de l'Est). Això va equivaldre a 0,38€ per ciutadà europeu tot el 2005, i del 2007 al 2010 seran 0,5€. Per l'amor de Déu, tampoc costa tants calés que ho pagui Europa! Però vaja, tot i així, i tenint en compte que ho paguem els interessats, perquè volen que no, i que no com sigui? Quin és el problema d'en Vidal-Quadras? Què li donàven per esmorzar de petit: matarrates? Ni això li va funcionar.

És un escàndol. Com em diu en Víctor cada matí que em saluda, "Osti tu! Quin país, tu, quin país!"

Suposo que aquest era el missatge que volia transmetre l'autor del cartell dissenyat per promocionar la presidència austríaca de la Unió Europea ja fa algunes setmanes... Analitza-ho per tu mateix, sinó.



Aquesta és una de les propostes de la campanya, feta per una artistes de l'est. No crec que sigui un autoretrat, però tal com van les coses tampoc es pot descartar... Vaja, jo no vaig pel món amb aquestes calces (de moment), tot i ser europeïsta... Es clar que potser és perquè encara no les he trobat a cap botiga, perquè de fet no em desagraden del tot tampoc. I a tu?

Ara, que, fins a quin punt es pot medir l'europeïsme d'una persona per la roda interior que dugui? Podem comparar-ho als fans de Star Wars o de U2 que van amb les camisetes promocionals pel món? N'hi hauria per fer un treball d'investigació... En tot cas, que es faci servir el sexe com a reclam de l'europeïsme, no sé si és l'evolució normal de la publicitat en la societat en la que vivim, tot i que sí que seria l'aplicació de conceptes de màrketing pur i dur en favor d'Europa!... Sembla que la campanya, ja pagada amb fons públics, va haver de ser retirada per la pluja de crítiques que li va caure...

Pel que es veu, hi participava també un artista espanyol (Carlos Ayres) amb un cartell que en definitiva representava una orgia entre la reina Isabel II amb Jacques Chirac i George Bush. D'on les treuen aquestes idees tan originals?

Per segon any consecutiu he rebut la felicitació virtual de la Generalitat que qualsevol de vosaltres pot aprofitar per enviar a un amic. Només heu de triar el fragment que voleu enviar, posar el nom de l'amic, i aquest rebrà en nom vostra una felicitació ben original!



És un dia preciós que celebrem els qui estimem la cultura i la llengua catalanes arreu del món, covertint-se sens dubte en un dels més bonics que hi ha al calendari, i com cada any he penjat la senyera al balcó. Llàstima que la meteorologia avui no acompanya massa a Catalunya, per les comarques gironines plovisqueja i a Barcelona els núvols amenacen.... Tot i això, de parades, llibres, i turistes fent fotos tots emocionats no en falten! És cert que a alguns també ens hauria agradat ser a les ballades del Diumenge de l'Àngel a Bellver, però vaja, com el Sant Jordi no hi ha res!

Vinga, què hi faig encara per casa? A comprar roses i llibres s'ha dit!

No sé si és la primavera o el què, que de sobte han començat a canviar un munt de coses alhora al panorama polític.



D'una banda, canvi de cara i de color a Itàlia. Ja era hora, tot i que per 24.775 vots només... Uf, que just! Els noms de les dues coalicions (la Unió i la Casa de les Llibertats), de per si, ja feien esperar que la cosa podia ser distreta, però vaja. Ara que en Berlusconi ni després de la decisió del Tribunal Suprem sobre el recompte de vots no ha reconegut encara la victòria del seu adversari polític...

Un tema que, tot i no aixecar gaire polseguera a nivell de blocs, marca un abans i un després: la dimissió d'en Pere Sampol. Cap on anirà el partit? Li surten moltes nòvies a la secretaria general? A veure com acaba... Calen energies i ganes de tirar el projecte endavant, i segur que hi ha bons candidats per prendre el relleu!

Per últim, la traca final: remodelació (a la segona va la vençuda, Pasqual!) del govern català. 6 carteres canviades, 6 cares noves, i tornem-hi que no ha estat res! Diu que és perquè "després del referèndum funcioni tot el govern a ple rendiment"! I es clar, a Estats Units, com que ens tenen enveja, en Bush també ha decidit remodelar el seu gabinet per intentar recuperar la confiança dels nordamericans...

Ja se sap: la primavera, que la política altera....

Ahir que estava de relax vaig decidir que si no em posava a segar la gespa aviat caldria parlar de selva enlloc de jardí. Però quan en Jaume va aparèixer amb un "Bona Pasqua!" matinal, sense voler em va condicionar el dia de jardineria. Durant hores, em van venir al cap tot d'imatges que creia oblidades de com celebravem la Pasqua amb els avis de petits, i les activitats que feiem al jardí seguint la tradició suissa-alemanya. I com que m'adono que és una mica un capítol d'arqueologia antropològica d'aquells que no em passen gaire sovint, m'he decidit a escriure-ho.



Recordo com buidàvem uns quants ous de gallina, anant en compte de com feiem el forat i de no trencar-los apretant massa fort. I de com a continuació passavem unes hores ben creatives pintant-los i decorant-los tant bé com sabíem... Fins i tot hi havia un llibre amb diferents models per inspirar-nos, amb verdaderes obres d'art. Era una tasca molt delicada, però ens encantava, era molt entretingut. Ara que, el millor era anar-los col·locant en un cistellet, amb molta cura, per tal que el conillet els pogués anar repartint pel jardí. Era un joc però per nosaltres esdevenia tot un ritual. Perquè quan el conillet (que mai vam veure, per cert) hagués amagat els ous (tampoc vaig demanar mai perquè ho feia...), nosaltres els hauríem de buscar per cada racó del jardí i anar-los trobant per poder-nos-els quedar....



No sé què se n'ha fet d'aquells ous de Pasqua ni d'aquella tradició. Suposo que ens vam fer grans i que va perdre la gràcia. L'altre fet memorable de la Pasqua era el pa de pessic que ens feia l'altra àvia, amb l'ou al mig. Són coses que no s'obliden, i que vulguis que no t'acompanyen encara que no ho sàpigues. I et recorden que et fas gran.

És curiós, si hagués de tornar a ser petita triaria tornar a viure aquell tipus de diada. En canvi, avui en dia pels meus dos fillols és diferent, i enlloc de pa de pessic i ous de Pasqua em demanen una camiseta del Barça d'en Ronaldo ("però de la botiga oficial, eh?") i uns esquís.

No sé què ha passat perquè canviem tant tots plegats. Poster és el consumisme, potser és que la gent gran té raó i abans les coses es vivien de manera més autèntica. Ara que, saps què? Em sembla que ni esquis ni camisetes amb certificat d'oficialitat: enguany els regalo un ou a cadascú, i que li trobin la gràcia, tu!

Cada any és el mateix. Aquests dies, la programació televisiva s'omple d'hores de dibuixos animats als matins i de llargues tardes de pel·lícules sobre la vida de Jesús i companyia, tot plegat combinat amb connexions a diferents processons de Setmana Santa... No hi tinc pas res en contra de tot plegat, més que avorriment, però quan veus el que fan als canals d'altres països, t'adones que som un cas ben extrany, prehistòric quasi.... I penses, bé, es tracta de fer-nos reflexionar sobre el sentit de tot plegat, com la recuperació d'una memòria històrica que els mitjans de comunicació, impulsats per la seva vocació pública, no volen que oblidem ni els origens... ni la fe, suposo. Jo, que no sóc ni catòlica ni apostòlica (ni batejada), ja em sé la història de cada any que la repeteixen. I m'agradaria que algun any pel Ramadà, posessin algun llagmetratge que expliqués el perquè d'auesta altra festa religiosa amb cada dia més adeptes a les nostres terres. Perquè sinó, queda descompensat. L'únic que ha canviat enguany és l'emissió del programa especial del National Geogràfic sobre l'Evangeli de Judes... A veure si l'any que vé fan documentals sobre els altres evanglis apòcrifs i almenys la cosa es fa més distreta! Quin avorriment de tele....

El concepte MOBBING s'ha fet famós en els darrers 5 anys. Es tracta d'una práctica exercida en les relacions personals, especialment en l'àmbit laboral, i consisteix en un tracte vexatori i desqualificador cap a una persona, per tal de desestabilitzar-la. El BULLYNG, que també està de moda, és l'equivalent però a les escoles.

És d'aquelles coses que veus que passen en reportatges i al telenotícies, ho llegeixes en alguna revista, però és el tipus de situació que creus que no viuràs mai. O almenys creus que no et pot passar. Perquè realitzes la feina tant bé com pots, els teus superios et valoren, fas de 10h a 21h o les hores que facin falta per una feina ben feta i sempre a disposició dels companys mentre hi ets.

Però es veu que no, que d'un dia per l'altre alguns passen a fer-te el buit i els que fins al moment eren companys teus es comporten com a rates de claveguera.

Li ha passat a molta gent, i fins i tot s'ha creat una associació "Mobbing no! associació catalana". No sé si això és com lo de la violència domèstica, que sempre ha passat però que fins ara s'amagava. En tot cas, un afectat m'ha enviat per mai les interessants les explicacions que donava en una compareixença al Parlament de Catalunya la presidenta d'aquesta organització, Montserrat Albert: "La personalitat de l’assetjador és una personalitat psicopàtica, sense sentiment de culpabilitat pel que fa; és una persona envejosa i amb por de qui destaca per la seva feina; és un covard, en realitat. Hi ha una necessitat de reconeixement per part d’aquest assetjador i és un controlador i mentider compulsiu...".



No sé si s'exagera, espero no haver-vos-ho d'explicar algun dia. En tot cas, m'he fixat que en les darreres tres setmanes ja han sortit més de mitja dotzena de sentències per mobbing (dues d'elles a Telefònica i al Cabildo Insular, vull dir que no són bromes).

Aquest article de Las Provincias és força constructiu. Preneu-ne nota, per si de cas, treballadors del món!


El acoso laboral es una de las principales fuentes de estrés laboral y en algunos casos incluso puede llevar al suicidio.

El acoso en el trabajo (mobbing), en el ámbito laboral, señala el continuo y deliberado maltrato verbal y modal que recibe un trabajador por parte de uno u otros, con el objetivo de la aniquilación o autoexclusión, obteniendo su salida de la organización a través de distintos procedimientos.

El acoso es una situación que se produce en las organizaciones laborales en la que se ejerce por parte de una o varias personas una violencia psicológica sobre otra persona, de forma sistemática y recurrente, durante un periodo de tiempo prolongado.

María Amparo Ros, presidenta de la Asociación Valenciana contra el Acoso Laboral, señala que se trata de “una violencia extrema”, “muy similar a la violencia de género”, que algunos estudiosos del tema como el profesor Heinz Leymann han calificado como “psicoterror”.

La presidenta argumenta que se trata de un problema que siempre ha existido, pero que “ahora parece una epidemia por el aumento de precariedad laboral, el que los trabajadores conozcan más sus derechos y quieran ejercerlos, y por la falta de solidaridad de los compañeros”. Según el profesor Iñaki Piñuel, experto en la investigación del acoso moral en el trabajo, más del 15% de la población activa española sufre esta situación.

El acoso laboral tiene como objetivo acabar con el equilibrio y la resistencia psicológica del otro, minándolo y desgastándolo emocional y físicamente. Una característica importante es que se produce una escalada en los ataques. Los ataques se convierten en insoportables, y por ello un 90% de afectados abandonan la organización.

Síntomas

Existen una serie de factores que son comunes en los casos de acoso laboral, que son ejecutados de forma oculta, y que consiguen aislar o incomunicar a la víctima respecto a sus compañeros, hacerle sentirse invisible y criticar sistemáticamente su trabajo de forma malintencionada.

La víctima puede ser atacada a través de medidas organizacionales: puede ver restringidas sus posibilidades de hablar, se le cambia de ubicación y se le separa de sus compañeros, a éstos se les prohíbe hablar con la víctima, se juzga su desempeño de manera ofensiva, se cuestionan sus decisiones, no se le asignan tareas o incluso las que se le asignan no tienen sentido, están muy por debajo de sus capacidades y son degradantes.

Cabe la posibilidad que la víctima se vea sometida a ataques a su vida privada por medio de críticas permanentes, terror telefónico, que se le haga parecer estúpido, que se de a entender que tiene problemas psicológicos o bien mofarse de sus capacidades y de su vida personal.

La violencia física (amenazas o uso de violencia menor), los ataques a las actitudes y creencias de la víctima, las agresiones verbales (gritos, insultos, amenazas), el acoso sexual y los rumores terminan de completar el cuadro de acoso al que se ven sometidas las víctimas del acoso en su puesto de trabajo.

Consecuencias

Las consecuencias que tiene este fenómeno sobre la persona y la sociedad en su conjunto son muy graves. No sólo implica unos costes sociales importantes, considerando entre estos la pérdida de productividad, las bajas laborales (es una de las principales fuentes de estrés laboral), pensiones, etc., sino que además supone la devastación de la estabilidad emocional de la persona (apatía, tendencia a la depresión, dolores psicosomáticos, irritabilidad, insomnio, cefaleas...) y alteración de la armonía familiar (separaciones matrimoniales).

Por ello, María Amparo Ros, quien defiende que hay que denunciar estas situaciones, considera imprescindible la elaboración y aprobación de una ley que se constituya como instrumento fundamental para la resolución judicial para este tipo de casos (hoy en día no se denuncian muchos casos porque “es muy difícil” demostrar que se está produciendo acoso laboral). También cree que es básica una toma de conciencia social y política para solucionar un problema que desgraciadamente no se encuentra regulado jurídicamente.

La presidenta de la Asociación Valenciana contra el Acoso Laboral aclara que las personas afectadas de estos ataques pueden acudir a los delegados de personal de las empresas, a los sindicatos y a las asociaciones como a la que ella representa. “Durante el 2005 hemos trabajado en más de 100 casos. Aquí los afectados se identifican con otras personas, reconocen cuál es el problema y de donde viene”. Además descubren que “no es un problema personal, sino que son víctimas de una situación”.

Una situación de la que, según María Amparo Ros, “se puede salir”. Pero para ello es fundamental “que el entorno más cercano a la víctima la respalde” para que se sienta “totalmente apoyada”. Para resolverlo, además de la ayuda de los compañeros, es fundamental dar con un psicólogo y un abogado especializados en este problema.

Perfil de la víctima

Las víctimas de acoso laboral responden al perfil de personas autónomas, solidarias o mujeres que reivindican la igualdad de derechos o se niegan al chantaje sexual, así como empleados que rechazan participar en fraudes o actuaciones irregulares.

“Se trata de personas débiles e ingenuas, en el sentido de que son incapaces de hacer daño, perfeccionistas, con mucha capacidad de trabajo en grupo y, sobre todo, íntegras, capaces de denunciar una situación de corrupción”, explica María Amparo Ros.

Según el profesor Iñaki Piñuel el perfil de las personas acosadas puede clasificarse en tres grupos: en primer lugar, el de personas brillantes, atractivas y algo seductoras, y por tanto envidiables y consideradas peligrosas o amenazadoras por el agresor que teme perder su protagonismo; en segundo lugar el de personas vulnerables o depresivas que son el blanco fácil del agresor en el que descargar sus propias frustraciones; y por último, el de personas eficaces y trabajadoras que ponen en evidencia lo establecido y pretenden imponer reformas, que son vistas por el agresor como un peligro o amenaza de su status actual.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Setembre 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30

• Morir dignament
• "Cuando haces POP...", ja no pagues impostos!
• AIR BERLIN: RECTIFICACIÓ
• Comproveu els armaris de casa!
• Indis de debò
• Ségolène versus Telma: reclam per la intimitat als jutjats
• El retorn del mite Mogli
• D'actriu porno a alcaldessa de Roma
• Esclavitzats pel "Circo Marino"
• L'orella de l'estàtua de l'illa de Pasqua

• Política, societat i altres escàndols [145]
• General [2]
• Parides personals... i altres escàndols [45]
• Grans frases mestres [3]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom