Holaiquetal

Per alguns, això del yeti ens recorda més a les aventures del Tintin que a excursions o trekkings que es puguin fer avui en dia pel Nepal que poguem plantejar-nos per vacances. Però és que es veu que fins i tot hi ha exploradors que es dediquen a anar agafant mides de possibles petjades d'aquesta mítica figura, per demostrar que realment existeix. Es clar que 20cm de peu és un superpeu, no sé si pot tenir massa explicacions. Tot i que quan neva i vas per la muntanya tapat fins al capdamunt a qualsevol foto pots passar com el veritable home de les neus... En fi, espero que no el trobin mai, si és que existeix. Perquè pobra bèstia, es passaria la resta de la vida observada i estudiada enlloc de poder viure en llibertat com fins ara!



 (Segueix)

Problemes per pagar factures? Que li expliquin al rei del Nepal, vaja, ara exrei des que abans de l'estiu li van dir que se li havia acabat el xollo. I es clar, amb tants palaus i tantes propietats, li arriben unes factures de por.... Tanta crisi... Encara arribarem a la conclusió que tenim sort de poder seguir pagant les nostres de factures... I les de la família reial, es clar!

 (Segueix)

L'altra dia llegia que Ryanair obrirà noves rutes, i aquest cop transatlàntiques a partir de 13 euros! Bé, 13 euros més taxes, és a dir que dels 200 o 300 no baixarem, però vaja... Vaig viatjar-hi l'altre dia, i la veritat és que l'aparell semblava de broma, tot tremolava, era com de plàstic, i això que hi he volat altres vegades però mai m'hi havia fixat tant! (Segueix)

Qui ho havia de dir, que la crisi arribaria fins a una de les persones més riques del món, la reina d'Anglaterra... Es veu que els 40 milions d'euros que necessita anualment la família reial britànica no són suficients. Sort que el govern no deixa anar ni un duro més. És que vaja, aquí tothom queixant-se per les hipoteques i la precarietat laboral, i d'altres no només no en tenen prou amb 40 milions d'euros sinó que tenen ja un forat a la butxaca de 40 milions d'euros més....!! Quina crisi, tu! (Segueix)

Andalusia ha decidit permetre als malalts que ho vulguin morir dignament. Llegia la notícia avui i pensava, ostres, això sí que és un avenç de la societat. Que es deixi enrere la idea que només Déu pot decidir el moment de la teva mort, o la de considerar el suicidi com un delicte, independentment de les circumstàncies, sense tenir en compte la persona que tria viure o no viure com si no fos el titular de la seva pròpia existència, és un gran pas. Em venen al cap pel·lícules com Mar Adentro i mil històries de quart de columna de diari que ves per on hauran aconseguit anar més enllà en la llibertat de les persones. (Segueix)

Doncs si, una de les notícies impactants de la setmana són les patates xips, o expatates xips, més ben dit, que coneixem com a Pringles. Si, aquelles de tub llarg de l'anunci cursi però d'eficacitat demostrada "Cuando haces POP, no hay STOP"! (Segueix)

El vol més barat que he agafat mai va ser fa quatre estius, un Berlin-Palma, en ple mes de juliol i per l'endemà del dia que el comprava. Em va costar 15 euros, taxes incloses, i va ser amb Air Berlin. Quan vaig saber que en temporada alta hi ha un avió cada quart d'hora anant d'algun indret d'Alemanya fins a les Balears, vaig entendre que aquest preu els sortia a compte.

 (Segueix)

Us recomano que comproveu els armaris de casa algun cop, per si de cas us passa el que li ha passat a un bon home japonès a qui li desapareixia menjar des de feia temps... Us penseu que és la parella que s'aixeca de nit a picar? Doncs no! Potser teniu a algú vivint dins de l'armari! (Segueix)

Han sortit unes imatges molt sorprenents fa una estona d'una tribu d'indis de veritat, de l'Amazones, que fins ara ningú sabia que existia. Us imagineu??!! Una comunitat que l'home blanc encara no havia descobert! (Segueix)

L'etern debat de l'enorme pressió que els fotògrafs i la premsa del cor en general exerceixen sobre els anomenats famosos, que tant punt àlgid va tenir amb la mort de Lady Di, torna ara amb dos casos ben interessants: els que han plantejat davant d'un jutge Telma Ortiz i Ségolène Royal. (Segueix)

És d'aquelles pelis que han fet en dibuixos, pel·lícula i fins i tot en sèrie per capítols, "El llibre de la Selva". I ara pel que sembla, la llegenda es fa realitat i uns animalons salven un nen petit de l'abandonament en un poblet de l'Índia, tal com informa l'agència Reuters. (Segueix)

Si, ja sé que sempre parlo de coses ben rares últimament. Però és que es llegeix cada cosa que és per comentar-ho! A Itàlia ja ens tenien acostumats a polítics poc corrents (entre la Cicolina, la néta d'en Mussolini amb el seu propi partit, Berlusconi supermediatitzat sense ni una arruga a la cara gràcies a bisturis màgics), per això quan un llegeix que ara una coneguda actriu porno es presenta de candidata a l'alcaldia de Roma i l'empapera de 7.000 cartells suggerents. Cops amagats del partit socialista romà? No sabem fins a quin punt forma part de la seva estratègia, això de convertir Roma en "la ciutat de l'amor" com diu la candidata (tu diràs!!!), però vaja, a mi em sorgeixen vàries preguntes: -fins a quin punt una actriu d'aquest gènere pot tenir prou credibilitat i suport popular d'una població com la romana (i en una ciutat on, atenció, hi ha un Estat anomenat Vaticà)?
-pot el morbo de la seva activitat anterior animar la gent a votar-la? (molts em direu, doncs clar!)
-és que no hi ha dones vàlides en tot Roma que pugui presentar el seu partit sense haver d'ensenyar pits i cul? No s'adonen que tot plegat és denigrant pel gènere femení de tot el món? ("ei, com no vols votar-me amb aquest cul que tinc?", i centenar de tontos que hi cauen)

-I el més important: acabarem nosaltres també canviant els cartells electorals amb cares de candidats per cartells de culs de candidats??

En fi, massa preguntes per respondre-hi ara. De moment, ens quedem amb la nota d'EFE que ha sortit fa una estona.

 (Segueix)

És ben bé que passen coses curioses aquests dies. Ara resulta que un circ tenia una família esclavitzada, una parella i les seves filles, segons informen els mitjans italians...

 (Segueix)

Sembla tret d'una pel·lícula, però és ben cert. Un turista de visita per l'illa de Pasqua va arrancar una orella a una estàtua Moai i se la va intentar endur, com qui s'emporta una petxina com a record. Per sort una dona local el va descobrir i se l'ha pogut detenir. Es veu que la llei de monuments nacionals preveu set anys de presó i uns 12.000 euros per aquest tipus de delictes. La sanció econòmica la veig poca cosa, tenint en compte que s'ha destrossat un monument de més de 4.500 anys, una escultura única que no només és l'herència d'un poble sinó el present i el futur ja que d'aquests monuments també depèn l'atractiu turístic (i per tant el desenvolupament econòmic) de l'illa i dels rapanuis. (Segueix)

Queda lluny, la primera Guerra Mundial. I més quan pensem que més a prop ens queden la Guerra Civil, la segona Guerra Mundial, la Guerra dels Balkans, la Guerra del Golf.... Ahir llegia que ha mort als 110 anys l'última persona, l'últim supervivent ex-combatent de la primera Guerra Mundial. (Segueix)

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Novembre 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
					1	2
3	4	5	6	7	8	9
10	11	12	13	14	15	16
17	18	19	20	21	22	23
24	25	26	27	28	29	30

• El yeti reapareix
• Factura de la llum: 1 milió d'euros
• Ryanair
• Crisi, crisi...
• Morir dignament
• "Cuando haces POP...", ja no pagues impostos!
• AIR BERLIN: RECTIFICACIÓ
• Comproveu els armaris de casa!
• Indis de debò
• Ségolène versus Telma: reclam per la intimitat als jutjats

• Política, societat i altres escàndols [149]
• General [2]
• Parides personals... i altres escàndols [45]
• Grans frases mestres [3]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom