Holaiquetal

No us perdeu la següent nota d'agència. És de peli dels germans Marx!

Gran revuelo en aeropuerto por dos kuwaitíes vestidos de mujer

El Cairo, 28 jun (EFE).- Dos ciudadanos kuwaitíes vestidos de mujer causaron hoy un gran desconcierto entre las autoridades del Aeropuerto Internacional de El Cairo, en un país donde la homosexualidad es perseguida, según fuentes del aeródromo.

La confusión comenzó cuando los dos pasajeros, proveniente de Kuwait y cuyas identidades no han sido reveladas, presentaron sus pasaportes a un oficial de extranjería.

El agente tras revisar la documentación de los viajeros se dio cuenta de que eran varones e inmediatamente los condujo a la unidad médica del aeródromo para determinar su sexo.

Una vez en el centro médico, se produjo una nueva confusión entre el personal médico debido a que no se ponían de acuerdo sobre si los pasajeros debían ser examinados por un doctor o una doctora.

Por último, un doctor decidió examinarlos y comprobó que los ciudadanos kuwaitíes, pese a vestir ropa interior femenina, poseían atributos masculinos.

Las fuentes agregaron que los dos pasajeros decidieron volver a vestirse con ropa de varón tras el revuelo que habían provocado entre los demás viajeros y personal del aeropuerto.

Después del trámite médico los agentes de extranjería permitieron a los dos kuwaitíes salir del aeropuerto.

Us pensàveu que ho havíem vist tot? Vegeu la nota d'agència i flipeu:

CIA.- APLAZADA LA COMPARECENCIA DEL DIRECTOR DEL CNI EN EL CONGRESO, POR PROBLEMAS DE AGENDA DE LOS PORTAVOCES

IU-ICV culpa del retraso a Zaplana por viajar a Alemania para asistir al partido España-Francia del Mundial de Fútbol
MADRID, 27 Jun. (EUROPA PRESS) -

La comparecencia del director del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), Alberto Saiz, para informar de los vuelos secretos de la CIA, que iba a celebrarse mañana en el Congreso en sesión secreta, ha quedado aplazada por problemas de agenda de los portavoces de los grupos, según confirmó la portavoz adjunta del PP, Ana Torme. IU-ICV culpó del retrasó al portavoz del Grupo Popular, Eduardo Zaplana, por viajar a Alemania para asistir al partido que juega hoy España contra Francia.

I es queden tan amples, tu! A qualsevol de nosaltres que deixés d'assistir a la feina per un partit de futbol no només se'l podria titllar d'irresponsable sinó que se li cridaria l'atenció per part dels superiors. Com diu en Víctor, "osti tu! Quin país, tu, quin país!".... Ara si que: Allez, allez les bleus! A guanyar!!!!

No sóc gaire futbolera, com a molt els darrers partits de lliga del Barça, i la veritat és que amb això del Mundial d'Alemanya, com que et trobes futbol fins a la sopa, m'havia arribat a agafar al·lèrgia i tot a aquest esport.... (i potser a l'esport en general, tenint en compte que fa 3 mesos que no trepitjo un gimnàs....). A banda de que estic farta dels petards que he anat sentint els darrers dies amb els partits de la selecció espanyola al veinat. La qüestió és que quan en Gary em va convidar a pujar un cap de setmana a Berlin, entusiasmat perquè disfrutés de l'ambient que hi ha pels carrers tots aquests dies, vaig tenir clar que no se m'hi havia perdut res tot i que la ciutat m'encanta, és per anar-hi a viure....



Aquests dies hem sabut però que un tal Raimón Domenech, fill de republicans catalans exiliats després de la guerra, no només és l'encarregat avui d'eliminar Espanya del Mundial, com a seleccionador que és de l'equip francès, sinó que diu públicament que la família que segueix tenint per casa nostra és "més catalana que espanyola"! De sobte, avui ves per on tinc ganes de saber com acaba el partit.

Com diria l'altre, "que n'aprenguin, tu!"! A veure si tenim sort.... Ohlalaaaaa.... "A por ellooooossss, ohlalaaaaaa....."!

Quin país, tu, quin país!!! Quan llegeixes notícies com aquestes, és ben bé quan no acabes d'entendre en quin país vivim! Deu ser que, com altres llocs de per aquí, la plana de "Castelló is different"!






UN AÑO DE SUSPENSIÓN PARA UN POLICÍA POR MULTAR AL COCHE OFICIAL DEL ALCALDE DE VILLARREAL
Su acción es considerada una falta grave de desconsideración al regidor

Un policía local de la ciudad castellonense de Villarreal se enfrenta a una suspensión de empleo y suelo de un año y un día por poner en febrero pasado una multa al coche oficial del alcalde, que estaba mal aparcado. El instructor del expediente que se le abrió considera que el agente cometió una falta grave de desconsideración al regidor.

El pasado mes de febrero, un policía local de Villarreal multó a varios coches que estaban mal aparcados. Entre ellos estaba el coche oficial del alcalde, Manuel Vilanova. Los hechos ocurrieron la noche en la que el Ayuntamiento villarrealense nombró hijo adoptivo de la ciudad al presidente del Villarreal CF, Fernando Roig.

El policía local fue sancionado y, tras cinco meses, el instructor del expediente ha comunicado al agente que se enfrenta a una suspensión de un año y un día de empleo y sueldo al considerar su acción una falta grave de desconsideración al alcalde.

Ahir, quatre hores abans de comparèixer per anunciar que no es tornaria a presentar, tothom ja sabia la notícia. No només perquè un diari (que dirigeix el germà d'un conseller, ves quines coses....) n'encapçalava la portada de bon matí, ni perquè quan un nen de l'escola que visitava hores abans de la compareixença li va demanar directament al President i aquest li va respondre la veritat (ingenuïtat?), sinó perquè un conseller (aquest del germà, per acabar-ho d'adobar) va aprofitar que el minut de glòria d'entrevista amb en Cuní per dir-ho així, obertament, com qui comenta que el diumenge se'n va a la platja. Pobre Maragall, quan va sortir a dir que ho deixava, tothom ja ho sabia. Poca sorpresa, vaja.

La qüestió és que ara la plaça queda oberta i tothom apunta al mateix nom... Fins i tot la Manuela de Madre aquest matí (també en plena entrevista... què els passa a aquesta gent? No saben guardar secrets?) ho deia en algun mitjà de comunicació, que Montilla seria el proper presidenciable socialista a la Generalitat.

M'agradarà veure quants vots treuren els socialistes en les eleccions del 19N. I el que m'estranya és que en Montilla vulgui deixar de ser ministre per passar a optar com a molt a cap de la oposició, és a dir, per passar a ser un número 2. S'ha de tenir valor.

El comentari més intel·ligent s'ha sentit aquest matí a la radio, pel que s'ha comentat a l'esmorzar amb els companys aquest matí, i l'ha dit una ciutadana normal i corrent: "Prefereixo un president català nascut a Andalusia que un president espanyol que viu a Catalunya". Sort que hi ha sentit comú pel carrer...

Per fi ha passat el "celebrèndum"! Tants mesos d'Estatut i dies de campanya, sembla que finalment podem respirar tranquils.... Encara que tot apunta que el 19-N tindrem eleccions catalanes.... Sigui com sigui, és com si ens haguéssim tret un pes de sobre. Nou Estatut, ens agradi més o menys, i la vida continua! Aquest matí em comentava una companya que no va anar a votar perquè no sabia què votar. I com ella, suposo que a molta gent li ha costat decidir-se. Segurament és el principal motiu de l'abstenció. No conec ningú que hagi votat convençut, amb un "aquest Estatut és collonut!" decidit. Molts han votat resignats ("almenys millora el que teníem, millor això que res", o "si voto No, votaré com el PP"), d'altres se l'han llegit i tot emprenyats o decebuts han optat per negar-s'hi ("això no és el que volíem sinó una presa de pèl" o "és un text infumable"), i altres s'han sentit tan incòmodes que han preferit amortitzar el dia de platja, que és una altra opció...

Fa un temps m'explicava la Mariana que al seu país, a Xile, és obligatori votar. I sinó, multa. No sé si hauríem d'arribar a aquests extrems, però no deixa de ser trist que la gent passi olímpicament d'opinar sobre el que es decideix al seu país. Després, que no es queixi.

Mentrestant, l'altre mal de cap del mes, la declaració de renda, ha passat a ser la principal preocupació de tots plegats... Aquests dies he maleït mil cops el qui es va inventar el concepte d'autònoms i el sistema en general de fer la declaració en aquest país. No hi ha manera d'entendre com funcionen les coses. De sobte, els tiquets de taxi i de restaurant de feina no es poden desgravar, i en canvi si tens una mútua mèdica resulta que sí, encara que no l'hagis fet servir ni un dia!

Tot plegat, sort que s'acosten les vacances... Quines ganes!

Vaig descobrir el tema dels blogs fa un parell d'anys, a través d'un amic d'aquests que sempre està avançat al seu temps i que se sap totes les novetats d'internet... Ell en tenia un i estava emocionat amb el tema (tant, que ara en té 3!). A vegades me'n parlava tan entusiasmat, que pensava, "ostres, que xulo, a tu que t'agrada escriure, segur que seria la opció ideal per explicar les petites coses que passen dia rere dia i que et criden l'atenció".

I així ho vaig fer quan vaig decidir-me fa uns mesos a obrir aquest bloc. Fins aquí res d'extrany, fins que descobreixes que per algunes persones el bloc és com un complot, una estratègia d'abast mundial que pretén explicar secrets d'Estat. No ho és. Almenys, per mi, no. L'únic que he pretès sempre és compartir amb 4 amics i familiars algunes reflexions que se'm acudeixen alguns dies i que els diria directament si els tingués davant fent un cafè, com fem tots amb els amics.

Evidenment, hi ha blocs polítics, blocs contra la fam al món o a favor de la pederàstia, blocs que fan safareig de les vides dels famosos, i blocs que parlen de marcians, dels animals o de les plantes de jardí. Cada persona és un món, va al seu aire i decideix escriure sobre el que li vé de gust, la llibertat d'expressió és el que té. I aquí és quan cal destriar què fa cada persona, segons com sigui cadascú.

Admeto que a l'hora d'escriure sóc poc constant, però aquí l'important no és omplir línies en va, sinó dir les coses com les veus i com les penses quan així ho creguis oportú, sempre que es faci amb respecte, això sí.

Fa pocs dies vaig haver de despenjar un bloc. No ho havia fet mai, i va ser a disgust meu per disgust d'altres persones (el meu, es clar, va ser doble). Fins ara m'he considerat sempre una persona educada i diplomàtica, i per això demano públicament disculpes si en alguna ocasió he ferit sensibilitats de persones properes. Dit això, també dic que penso seguir escrivint blocs, i espero poder-ho fer sense més censures, diguin el que em diguin.

Els Red Hot Chili Peppers venien a Barcelona, i com no podia ser d'una altra manera quan em van trucar l'Annushki i l'Antty per proposar-me d'anar-hi, no m'hi vaig poder negar. L'últim gran concert al que he anat durant els darrers mesos, el de Greenday, va ser "the best concert ever", increïble, de debò. I des d'aleshores tinc decidit que encara que un grup no sigui sang de la meva devoció, s'hi ha d'anar ni que sigui per distreure's una estona.

Vam quedar a les 8h i mentre anàvem tirant cap al Sant Jordi seguint la rua de gent vaig anar coneguent la resta de col·lègues del grup, començant per en Fran ("el tio més raro de l'espècie, de debò t'ho dic", va ser la presentació que me'n van fer). Un cop a dins (controls exhaustius de bosses i entrades), vam comprovar que des dels seients no teníem accés a la pista. A banda de les hostesses que t'anàven dient cap on era el teu lloc, a baix de tot cada tres metres hi havia un vigilant davant de les barreres separant les dues zones. Per sort, el truco de l'almendruco va funcionar, i en menys de mitja hora érem a la pista, coca-cola en mà, amb ganes que tot plegat comencés.

Del grup teloner, no us en sé dir ni el nom. Només que eren dolentíssims, un parell de tios amb pretencions raperes i un DJ que feien més soroll que altra cosa. A casa seva segur que els coneixen (i els veïns de dalt també... pel soroll, es clar).



Es van fer esperar, els punyeteros, però finalment van aparèixer a l'escenari entre el clamor dels fans. No coneixia ni la meitat de les peces que van tocar, i vaig arribar a la conclusió que en general les melodies són força similars. Però s'ha de reconèixer que aquesta gent són uns Déus dalt de l'escenari! Entre les destacables (aquí podeu escoltar-ne algunes, de gratis), "By the way", "Give it away"... Ara, van faltar hits com el "Californication", sens dubte tota una "blasfèmia imperdonable" que en diria l'Annushky.

El baixista, que semblava posseït per un dimoni, i el bateria, que anava marcant el ritme amb una energia imparable i rebotant del seient i tot cada dos per tres, van ser les ànimes de la festa. La gent cantava les lletres a ple pulmó sense ni saber què devia voler dir en anglès. La il·luminació molt aconseguida, i en alguns temes es projectaven àudiovisuals de fons, a tamany enorme, que feien el seu efecte (tinc encara en ment aquell drac vermell i blanc immens que anava recorrent l'espai per totes bandes, a vegades de perfil i de vegades venint cap al públic).

Tot un espectacle, un directe boníssim. Un gran concert, en resum... Tot i que el de "Greenday" segueix al top 10 de la llista...

Les estem veient als diaris cada dia des del Congrés d'aquest cap de setmana, i suposo que encara ens queden capítols del culebrón. De les conseqüències fora de l'illa, també n'hi haurà, començant per les al·liances que hi ha hagut fins ara amb altres partits nacionalistes d'arreu de la península. Després de la intervenció de Felip Puig en la que tots deduïem que podria haver-hi un distanciament d'aquesta relació PSM-CiU, llegeixo a Vilaweb el posicionament de l'eurodiputat de Galeusca, i per tant representant del PSM a Europa, a través del seu bloc.

No hi ha cap dubte que més enllà del que passi entre partits i en el món de la política en general, és d'agraïr veure que alguns es comporten com ell, com tot un senyor.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Juny 2006					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
			1	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29	30

• El yeti reapareix
• Factura de la llum: 1 milió d'euros
• Ryanair
• Crisi, crisi...
• Morir dignament
• "Cuando haces POP...", ja no pagues impostos!
• AIR BERLIN: RECTIFICACIÓ
• Comproveu els armaris de casa!
• Indis de debò
• Ségolène versus Telma: reclam per la intimitat als jutjats

• Política, societat i altres escàndols [149]
• General [2]
• Parides personals... i altres escàndols [45]
• Grans frases mestres [3]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom