Holaiquetal

Avui a Catalunya ens hem despertat amb la notícia que els documents expoliats per les forces franquistes i dipositats fins ara a l'Arxiu de Salamanca havien arribat a Sant Cugat a les 8h del matí. El viatge nocturn custodiat per policia de paisà torna a recordar-nos que tot plegat segueix fent vergonya. Perquè hem d'amagar-nos del retorn d'uns papers que legítimament són de la història d'un país, tant de particulars com de la Generalitat, com si féssim una malifeta?

I a sobre, falten des de la caixa 150 a la 157. Com diria en Sampol, "això és es colmo!"!

Una es pregunta fins quan duraran les maniobres del PP per evitar que recuperem una dignitat que fa massa temps que ens van prendre. Sembla que que ens facin un favor en tot. Tal com ha explicat algun particular implicat, "quan a algú li roben la cartera, el més normal seria que li tornin" i no cal ni agrair-li al lladre.

Això sí, cal agrair el suport de totes aquelles persones de Salamanca (entre ells professors de la USAL me així m'ho han traslladat personalment) que han entès i defensat, malgrat l'allau de crítiques rebudes per altres conciutadans seus, aquesta restitució.

Hem fet un pas més cap a la recuperació de la memòria històrica d'un Estat, sovint massa obsessionat amb Constitucions, prejudicis i enveges...

No sé si faré el pas algun dia. El de casar-me, vull dir. Però quan veus certes fotografies, com aquestes que teniu per aquí sota, és quan et planteges el que NO VOLS que passi en el que se suposa que és el dia més felíç de la teva vida. Amb alguns anys a l'esquena en contacte amb nòrdics varis, la veritat és que és difícil decidirse pels qui s'endurien la palma de més "freaks". Queda clar que tant alemanys, com britànics (atenció, no irlandesos), com belgues, compleixen generalment cada estiu amb el clixé a base de mitjons blancs, xancles i cara d'excés de sol. Però més enllà d'això, el que també és evident és que el concepte de moda i bon gust és diferent: per una vegada que la globalització era més que necessària!

Diria que els meus companys de feina queden encantats cada vegada que marxo un cap de setmana a alguna banda (fins i tot em demanen quan torno a marxar i a on) perquè procuro dur-los alguna cosa per amenitzar la reunió matinal de dilluns. M'he convertit en alguna cosa així com una proveïdora gastronòmica de delicatessens, qui m'ho havia de dir! I, es clar, en saber que seria uns dies per Mallorca estaven convençuts que els duria una ensaimada d'aquestes que es compren als aeroports...

És curiós, la gent forana només coneix de l'illa l'ensaimada i la sobrassada. Hi ha com una incultura sobre les riqueses gastronòmiques de l'illa que el Consell hauria de d'intentar solucionar (entre altres molts altres forats que té ara sobre la taula). Com és que només han triomfat les galetes d'Inca (conegudes fora com a Kellys) i en canvi ni el camellot, la coca de patata, les sopes, el tombet, les sopes mallorquines, les panades, l'arròs brut, el trempó, els botifarrons, el frit mallorquí, el gató d'ametla (o gelat d'ametla), la porcella rostida, o una cosa amb un nom tant divertit com cocarrois, són tota una sorpresa pels qui ho proven per primer cop?

I efectivament el coc mallorquí que vaig dur dilluns va causar sensació. I més quan es va saber que era fet a casa a Palma el vespre anterior. És ben bonic fer descobrir coses noves a la gent que t'aprecies, encara que després t'acaben perseguint per la recepta! Per tant, per qui la vulgui, aquí la teniu. Això sí: és la recepta de la padrina Catalina!



Coc mallorquí
6 ous
200 sucre
100 de fècula de patata (pot comprar-se en algunes botigues i fleques)
un polsim de sal
motlle de forn enmantegat


Quan es comença a fer la recepta cal engegar el forn a 180 graus per tal que es vagi escalfant. I si teniu termomix, és el moment d'engegar-lo (amb papallona!) i fer-ho tot dins. Sinó, amb batedora i un gran bol. S'han de pujar les 6 clares (els rovells es separen i reserven) i quan estiguin ben fortes s'hi afegeix, tot batent, el pols de sal, els rovells d'ous, a poc a poc el sucre i finalment la fècula de patata. A continuació, vessem la pasta en un recipient de pastissos de forn que haurem enmantegat per tal que no s'enganxi. Llavors cap al forn: 17 minuts a 180 graus i 13 minuts a 160. No té secrets. Quan ho treiem del forn, ho empolsinem de sucre finet i es deixa refredar.... Jo m'ho explicareu!

Fa una estona m'he exaltat seguint la tertúlia de polítics que setmanalment modera la Gemma Nierga a la SER. Un dels temes plantejats era la decisió del Tribunal Suprem de repetir el judici d'Otegui i per tant de no enviar-lo a la presó. L'Ignasi Guardans acabava de llegir l'auto del jutge per tal que tots poguessin opinar en coneixement de causa quan el Ppopular Daniel Sirera li ha dit que "es clar, tu estàs del bàndol de Batasuna". Amb aquestes paraules, en el llenguatge de qualsevol popular, t'estan dient de terrorista en amunt. I tant tranquil, en Sirera. O sigui: que l'Iu Forn qualifica els militars colpistes de fills de puta i li plouen crítiques, denúncies de totes bandes, començant per diaris "demòcrates" i acabant pel Bono, i quan un polític li diu a un càrrec electe públic europeu "pro-batasuno" amb el que això implica, i no passa res. És de jutjat de guàrdia. Perquè no només no passarà res sinó que l'insult i l'atac constant ja forma part de la rutina diària del Partit Popular fins al punt que ens hi hem acostumat. Fins on arribarem?

Si, nens i nenes, jo que treballo diàriament amb premsa i mitjans de comunicació, intentant que difonguin informacions concretes amb mails i trucades... I ha resultat que sense cap gestió, hem sortit a la fotografia d'il·lustració de la crònica d'ahir de les festes de Sant Sebastià 2006, i ni més ni menys que a un dels diaris importants de ses Illes, que porta el conseqüent nom d' ULTIMA HORA. En fi, l'Eulàlia ja té més experiència en portades de diaris forasters, però jo m'he quedat ben astorada. I tot, gràcies als boleros! Qui ho havia de dir? Com a catalana, és tota una novetat.

Tota una anècdota per comentar que he estat un parell de dies gaudint d'una cultura germana popular i meravellosa que és la mallorquina. Música alegre i amb ànima que t'empeny a ballar, creant una atmòsfera pràcticament màgica en la que el temps no passa. Amics i cares conegudes conviden a viure al màxim l'autenticitat de la cultura mallorquina, una cultura que fa patir perquè tot i la seva vivacitat no se sap fins quan perviurà, per moltes desfilades de Simpson que es facin menyspreant les arrels locals. L'ajuntament de Palma mateix ha demostrat enguany una insensibilitat de jutjat de guàrdia amb la propia cultura de la ciutat i de l'illa. És més que una paradoxa, és una actitud pràcticament esquizofrènica. Un no es pot descriure com una cosa que després rebutja en favor del contrari. En fi, esperem que s'adonaran, després de valorar com han reaccionat associacions i societat civil.

Com sempre, com a nova "Blocmaster" (ui, ara no sé si existeix el terme), el fet d'estrenar-me avui em causa il·lusió, però també un cert respecte.... Perquè vulguis que no, vas escrivint el que vius, el que sents, el que veus, i allò queda escrit "pels webs dels webs", que no sé quants segles són exactament... En fi, no nego que enceto aquesta etapa de la meva vida sense haver tingut fills ni plantat arbres perquè he vist que la cosa s'anima a la gent del meu voltant, l'últim en Roc (que em deu una paella!), i m'he dit: perquè no? En fi, que blablabla, i queda inaugurat.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Gener 2006					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
						1
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30	31

• El yeti reapareix
• Factura de la llum: 1 milió d'euros
• Ryanair
• Crisi, crisi...
• Morir dignament
• "Cuando haces POP...", ja no pagues impostos!
• AIR BERLIN: RECTIFICACIÓ
• Comproveu els armaris de casa!
• Indis de debò
• Ségolène versus Telma: reclam per la intimitat als jutjats

• Política, societat i altres escàndols [149]
• General [2]
• Parides personals... i altres escàndols [45]
• Grans frases mestres [3]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom