Holaiquetal

Andalusia ha decidit permetre als malalts que ho vulguin morir dignament. Llegia la notícia avui i pensava, ostres, això sí que és un avenç de la societat. Que es deixi enrere la idea que només Déu pot decidir el moment de la teva mort, o la de considerar el suicidi com un delicte, independentment de les circumstàncies, sense tenir en compte la persona que tria viure o no viure com si no fos el titular de la seva pròpia existència, és un gran pas. Em venen al cap pel·lícules com Mar Adentro i mil històries de quart de columna de diari que ves per on hauran aconseguit anar més enllà en la llibertat de les persones. (Segueix)

Doncs si, una de les notícies impactants de la setmana són les patates xips, o expatates xips, més ben dit, que coneixem com a Pringles. Si, aquelles de tub llarg de l'anunci cursi però d'eficacitat demostrada "Cuando haces POP, no hay STOP"! (Segueix)

El vol més barat que he agafat mai va ser fa quatre estius, un Berlin-Palma, en ple mes de juliol i per l'endemà del dia que el comprava. Em va costar 15 euros, taxes incloses, i va ser amb Air Berlin. Quan vaig saber que en temporada alta hi ha un avió cada quart d'hora anant d'algun indret d'Alemanya fins a les Balears, vaig entendre que aquest preu els sortia a compte.

 (Segueix)

Us recomano que comproveu els armaris de casa algun cop, per si de cas us passa el que li ha passat a un bon home japonès a qui li desapareixia menjar des de feia temps... Us penseu que és la parella que s'aixeca de nit a picar? Doncs no! Potser teniu a algú vivint dins de l'armari! (Segueix)

Han sortit unes imatges molt sorprenents fa una estona d'una tribu d'indis de veritat, de l'Amazones, que fins ara ningú sabia que existia. Us imagineu??!! Una comunitat que l'home blanc encara no havia descobert! (Segueix)

L'etern debat de l'enorme pressió que els fotògrafs i la premsa del cor en general exerceixen sobre els anomenats famosos, que tant punt àlgid va tenir amb la mort de Lady Di, torna ara amb dos casos ben interessants: els que han plantejat davant d'un jutge Telma Ortiz i Ségolène Royal. (Segueix)

És d'aquelles pelis que han fet en dibuixos, pel·lícula i fins i tot en sèrie per capítols, "El llibre de la Selva". I ara pel que sembla, la llegenda es fa realitat i uns animalons salven un nen petit de l'abandonament en un poblet de l'Índia, tal com informa l'agència Reuters. (Segueix)

Si, ja sé que sempre parlo de coses ben rares últimament. Però és que es llegeix cada cosa que és per comentar-ho! A Itàlia ja ens tenien acostumats a polítics poc corrents (entre la Cicolina, la néta d'en Mussolini amb el seu propi partit, Berlusconi supermediatitzat sense ni una arruga a la cara gràcies a bisturis màgics), per això quan un llegeix que ara una coneguda actriu porno es presenta de candidata a l'alcaldia de Roma i l'empapera de 7.000 cartells suggerents. Cops amagats del partit socialista romà? No sabem fins a quin punt forma part de la seva estratègia, això de convertir Roma en "la ciutat de l'amor" com diu la candidata (tu diràs!!!), però vaja, a mi em sorgeixen vàries preguntes: -fins a quin punt una actriu d'aquest gènere pot tenir prou credibilitat i suport popular d'una població com la romana (i en una ciutat on, atenció, hi ha un Estat anomenat Vaticà)?
-pot el morbo de la seva activitat anterior animar la gent a votar-la? (molts em direu, doncs clar!)
-és que no hi ha dones vàlides en tot Roma que pugui presentar el seu partit sense haver d'ensenyar pits i cul? No s'adonen que tot plegat és denigrant pel gènere femení de tot el món? ("ei, com no vols votar-me amb aquest cul que tinc?", i centenar de tontos que hi cauen)

-I el més important: acabarem nosaltres també canviant els cartells electorals amb cares de candidats per cartells de culs de candidats??

En fi, massa preguntes per respondre-hi ara. De moment, ens quedem amb la nota d'EFE que ha sortit fa una estona.

 (Segueix)

És ben bé que passen coses curioses aquests dies. Ara resulta que un circ tenia una família esclavitzada, una parella i les seves filles, segons informen els mitjans italians...

 (Segueix)

Sembla tret d'una pel·lícula, però és ben cert. Un turista de visita per l'illa de Pasqua va arrancar una orella a una estàtua Moai i se la va intentar endur, com qui s'emporta una petxina com a record. Per sort una dona local el va descobrir i se l'ha pogut detenir. Es veu que la llei de monuments nacionals preveu set anys de presó i uns 12.000 euros per aquest tipus de delictes. La sanció econòmica la veig poca cosa, tenint en compte que s'ha destrossat un monument de més de 4.500 anys, una escultura única que no només és l'herència d'un poble sinó el present i el futur ja que d'aquests monuments també depèn l'atractiu turístic (i per tant el desenvolupament econòmic) de l'illa i dels rapanuis. (Segueix)

Queda lluny, la primera Guerra Mundial. I més quan pensem que més a prop ens queden la Guerra Civil, la segona Guerra Mundial, la Guerra dels Balkans, la Guerra del Golf.... Ahir llegia que ha mort als 110 anys l'última persona, l'últim supervivent ex-combatent de la primera Guerra Mundial. (Segueix)

No em considero una persona obsessionada amb els temes mediambientals, però sí preocupada pel canvi climàtic i els seus efectes, per reciclar el màxim a casa, per estalviar aigua durant tot l'any, per utilitzar la bicicleta enlloc del bús o el cotxe sempre que es pugui, etc. Per això fa temps que vaig llegint articles com aquest del Times d'aquí sota sobre tot el tema del biodièsel i el debat que està generant la incentivació d'aquest tipus d'energia per part de la Unió Europea i dels Estats Units.

No acabo d'entendre perquè no s'inverteix més en recerca per aconseguir rendibilitzar al màxim la producció energètica de les energies eòlica i fotovoltàica enlloc de dedicar els esforços i els diners a cremar una matèria prima tant important com el cereal, del que podrien menjar persones i animals que no tenen res més en aquest món. D'acord, cremant cereals no foradem més la capa d'ozó ni ens carreguem el mediambient com amb el CO2, però i l'encariment que l'ús del cereal per aquesta finalitat comporta per la cadena de productes lligats als cereals (des del pa i la pasta, als animals dels que ens alimentem com porcs i vaques que en mengen en forma de pinso, i es clar tots els derivats) i per l'economia mundial en general (i sobretot les economies del tercer món), qui pot creure's que tot plegat ens compensa? Perquè no busquem energies realment renovables i que no ens perjudiquin en cap àmbit a la Humanitat?

 (Segueix)

Avui va de registres civils no només perquè ha sortit aquesta nota d'EFE fa una estona sinó perquè aquest matí hem comprovat que efectivament això del Registre Civil és la cosa més mal muntada del món! Portes els papers per un expedient de matrimoni civil la primera setmana de desembre. Papers, papers i papers. I l'hora te la donen al cap de tres mesos per total fer-te firmar més papers que ja tenen a punt en una plantilla de word i que omplen quan a les 9h els dónes els DNIs. Llavors t'esperes una hora, i no només han omplert les dades, imprès i segellat els papers, sinó que te'ls deixen firmar i llavors et diuen que quan hagin comprovat no sé què et trucaran perquè ho recullis, ho portis a l'ajuntament de cadascú, ho exposin no sé quantes setmanes, ho segellin allà, els hi retornis l'expedient, s'ho miraran tot de nou, i si tens sort al maig ho tindràs a punt per portar al teu jutjat de pau i demanar hora perquè et casin. Ah, i es clar, et casen de 9h a 13h de dilluns a divendres, no demanis si pot ser en cap de setmana, quina mania té la gent en celebrar casaments el cap de setmana!

En fi, sort que ens fa il·lusió això del casament, que si fos per ells et passaries els 9 mesos de gestació de casament renovant fes de vida (que caduquen als tres mesos, atenció) i maleïnt el paperam!!

 (Segueix)

Fa temps que sentim a parlar dels efectes de la sequera, campanyes públiques perquè tots plegats estalviem aigua, accessoris per les aixetes per no perdre ni una gota, prohibicions de rentar el cotxe... Per això quan t'aixeques en un dia com avui i llegeixes que les canonades públiques perden milers de litres d'aigua, i que tot plegat no es pot solucionar fins d'aquí un any... (Segueix)

Doncs això, si aneu per l'Aràbia Saudí, ja sigui per negocis o per plaer, ni se us acudeixi anar a prendre un cafè amb un "no parent" si sou dona si no voleu acabar detinguda...

 (Segueix)

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Setembre 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30

• Morir dignament
• "Cuando haces POP...", ja no pagues impostos!
• AIR BERLIN: RECTIFICACIÓ
• Comproveu els armaris de casa!
• Indis de debò
• Ségolène versus Telma: reclam per la intimitat als jutjats
• El retorn del mite Mogli
• D'actriu porno a alcaldessa de Roma
• Esclavitzats pel "Circo Marino"
• L'orella de l'estàtua de l'illa de Pasqua

• Política, societat i altres escàndols [145]
• General [2]
• Parides personals... i altres escàndols [45]
• Grans frases mestres [3]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom